En aquests últims anys hi ha hagut un equip que s’ha convertit sense cap dubte amb un referent de l’handbol gironí, es tracta del club del meu poble, la UE Sarrià. Des de sempre els objectius del club han estat tenir un primer equip consolidat a la categoria de 1ª Nacional i tenir un bon planter format pel jovent del poble. L’assoliment d’aquests objectius al llarg del temps ha donat a terme que l’handbol a Sarrià no sigui un esport més, sinó que sigui “L’esport del poble”.
En el meu treball el que vull reflectir és un club que a tirat endavant fruit de l’esforç de molta gent i que sempre ha anat lligat amb la història del poble i a aconseguit que des de el principi fins a avui podem gaudir de resultats brillants.
Aquest treball l’he dividit en diferents parts, primer de tot he intentat fer un petit resum del que son les normes bàsiques i els aspectes més significatius de l’handbol ja que és un esport que no està en la primera línia mediàtica.
El segon punt del meu treball esta dedicat a l’handbol a Catalunya. Aquest punt te moltes similituds amb l’apartat de l’handbol a Girona ja que la majoria de institucions, mesures, competicions etc. S’utilitzen les mateixes o amb un funcionament pràcticament semblant.
En la tercera part me dedicat exclusivament als aspectes que fan referència al club, història, dades, curiositat, funcionament tot relacionat amb material que es troba en l’annex i amb el que s’intenta explicar com funciona el club tant a nivell de poble com a nivell d’institucions i federació.
Espero que aquest treball em serveixi per aconseguir conèixer coses que desconeixia tant de l’handbol com del meu club i que aporti una visió més personal del que representa aquest esport, que tot i estar per darrera d’altres més poderosos, també aporta molts valors i aspectes importants.
martes, 3 de noviembre de 2009
Conclusió
Per finalitzar aquest treball, és important fer una petita reflexió de tots els aspectes que s’han treballat i el desenvolupament del mateix.
En primer lloc dir que la producció del treball en un primer moment no m’ha resultat excessivament difícil ja que la informació de com es juga i de federació a nivell general ha estat senzill. El que ha estat més complicat es trobar revistes i dades antigues que es puguin utilitzar per a treure’n conclusions i treballar-les.
Pel que fa al club, la majoria de noticies, curiositats i història ja la coneixia per anècdotes que m’havien explicat però ha estat complicat trobar dades i referències més antigues.
Crec que l’handbol és un esport que encara es pot explotar més i que a nivell de la província té un pes bastant important, és important seguir treballant per què cada cop hi hagi més clubs amb un bon nivell i així aniran sortint jugadors i més entitats voldran col•laborar amb l’esport.
Pel que fa al meu club, m’ha ajudat a conèixer moltes dades i anècdotes que desconeixia i entendre el per què d’aquesta tradició que fa que pares i fills practiquin aquest esport.
No voldria acabar sense agrair a totes les persones que m’han ajudat i han col•laborat en la realització d’aquest treball ja sigui a nivell pràctic o proporcionant-me informació, dades o entrevistats. En especial, a la meva tutora per haver-me orientat i donat recursos per a la realització i estructura del treball i a la Unió Esportiva Sarrià, juntament amb els socis, amics i coneguts que han proporcionat dades, anècdotes i ajuda mentre he estat fent el treball.
Per últim, m’agradaria dir que Sarrià de Ter és un poble en que l’handbol sempre hi ha estat molt present, tot i ser una entitat privada sempre ha aconseguit mantenir-se i trobar la manera de tenir un bon nivell social i esportiu. Totes les generacions de nens/es han jugat i espero que segueixi així per què es la manera que junts, col•laborant i amb l’ajuda de tothom pugui seguir endavant el club i l’handbol en el meu poble. Unió Esportiva Sarrià: Poble, Passió, Handbol.
En primer lloc dir que la producció del treball en un primer moment no m’ha resultat excessivament difícil ja que la informació de com es juga i de federació a nivell general ha estat senzill. El que ha estat més complicat es trobar revistes i dades antigues que es puguin utilitzar per a treure’n conclusions i treballar-les.
Pel que fa al club, la majoria de noticies, curiositats i història ja la coneixia per anècdotes que m’havien explicat però ha estat complicat trobar dades i referències més antigues.
Crec que l’handbol és un esport que encara es pot explotar més i que a nivell de la província té un pes bastant important, és important seguir treballant per què cada cop hi hagi més clubs amb un bon nivell i així aniran sortint jugadors i més entitats voldran col•laborar amb l’esport.
Pel que fa al meu club, m’ha ajudat a conèixer moltes dades i anècdotes que desconeixia i entendre el per què d’aquesta tradició que fa que pares i fills practiquin aquest esport.
No voldria acabar sense agrair a totes les persones que m’han ajudat i han col•laborat en la realització d’aquest treball ja sigui a nivell pràctic o proporcionant-me informació, dades o entrevistats. En especial, a la meva tutora per haver-me orientat i donat recursos per a la realització i estructura del treball i a la Unió Esportiva Sarrià, juntament amb els socis, amics i coneguts que han proporcionat dades, anècdotes i ajuda mentre he estat fent el treball.
Per últim, m’agradaria dir que Sarrià de Ter és un poble en que l’handbol sempre hi ha estat molt present, tot i ser una entitat privada sempre ha aconseguit mantenir-se i trobar la manera de tenir un bon nivell social i esportiu. Totes les generacions de nens/es han jugat i espero que segueixi així per què es la manera que junts, col•laborant i amb l’ajuda de tothom pugui seguir endavant el club i l’handbol en el meu poble. Unió Esportiva Sarrià: Poble, Passió, Handbol.
Equips i repercussions de la UES Sarrià
Equips i Competicions
La unió esportiva Sarrià compta amb equips de base en totes les categories que hi ha: dos equips benjamins i dos d’alevins, infantil, cadet i juvenil. A més de tres equips sèniors, incloent el primer equip. Tots aquests equips participen en competicions de la federació catalana d’handbol a nivell de tot Catalunya. La majoria d’aquests equips competeixen en els nivells més alts de tot Catalunya, disputant partits per totes les províncies i arribant a ser un clàssic de l’handbol tant gironí com a nivell català.
Crec que és molt important la presencia del equips de base en aquestes competicions i que estiguin acostumats a enfrontar-se amb rivals de tots els llocs i tots els nivells per així tenir un major coneixement i aprenentatge. Tot això ens ajuda en la nostra etapa de formació com a jugadors, ja que partits de gran nivell encara que siguin en categories inferiors ens ajuda formar-nos com a jugadors, millorar el nostres nivell i que l’equip vagi formant-se i adquirint coneixements que en un futur poden ser molt importants.
Tots aquests equips s’ha d’intentar que competeixin a un bon nivell per què es tracta d’un club en que el primer equip ha d’intentar estar format per jugador provinents d’aquestes categories. És per això, que aquests jugadors han de mantenir un nivell de joc i una exigència que juntament amb la constància, l’esforç i el treball els ajudi en un futur a poder formar part d’aquest equip.
Repercussions
Evidentment, el compliment d’aquests objectius ha sigut molt dur per a moltes de les persones que han estat vinculades amb el club. Un dels grans inconvenients que ha tingut la UE Sarrià ha sigut el finançament, però ha sabut gestionar gràcies a bons i estratègics plans. Al ser una entitat “privada” i no sempre s’ha pogut gaudir d’un finançament per part de l’Ajuntament i això ha estat un entrebanc. Tot i així s’ha pogut tirar endavant gràcies a aportacions econòmiques de socis i subvencions arribades per part de la Diputació, Delegació de Girona… En l’àmbit esportiu s’han creat molts bons jugadors i posteriorment entrenadors que gràcies als coneixements adquirits i esforç realitzat s’han pogut crear noves generacions de jugadors i així successivament.
En l’actualitat la Unió Esportiva Sarrià té un total de 616 socis. Tots aquests socis acudeixen de forma regular a la majoria dels partits que hi ha el cap de setmana, especialment els del primer equip. Un fet característic del club es que la majoria d’aficionats, pares i jugadors, no només es preocupen del seu equip, sinó que també acudeixen a veure partits d’altres jugadors per què hi juga el seu amic, nebot o simplement per donar-li ànims des de la grada. Aquest fet es reforça encara més en els partits del primer equip en que habitualment el pavelló presenta un aspecte molt bo i amb molts aficionats disposats a animar i fer soroll per ajudar als nostres jugadors a aconseguir la victòria.
Un exemple d’aquest treball queda reflectit en que fins aquest any, la Unió Esportiva Sarrià portava 5 temporades sent l’únic club gironí amb representació a la categoria de primera nacional i per extensió el club d’handbol més important de la província. En aquesta categoria hi ha altres equips catalans, però per sobre només son superats per el F.C Barcelona i l’H. Granollers, fet que el situava en un lloc privilegiat de l’handbol a Catalunya.
En l’actualitat podem dir que hi ha un altre equip en aquesta categoria que és H. Bordils i altres clubs com el GeieG que els últims anys no ha aconseguit arribar-hi però també és un club molt important de la província. Tot i que ser l’únic sempre és un privilegi sempre es favorable que altres equips aconsegueixin tenir un nivell similar, ja que la competició pot guanyar en qualitat i el que en surt més beneficiat és l’handbol de Girona i això és important per a tots els clubs.
La unió esportiva Sarrià compta amb equips de base en totes les categories que hi ha: dos equips benjamins i dos d’alevins, infantil, cadet i juvenil. A més de tres equips sèniors, incloent el primer equip. Tots aquests equips participen en competicions de la federació catalana d’handbol a nivell de tot Catalunya. La majoria d’aquests equips competeixen en els nivells més alts de tot Catalunya, disputant partits per totes les províncies i arribant a ser un clàssic de l’handbol tant gironí com a nivell català.
Crec que és molt important la presencia del equips de base en aquestes competicions i que estiguin acostumats a enfrontar-se amb rivals de tots els llocs i tots els nivells per així tenir un major coneixement i aprenentatge. Tot això ens ajuda en la nostra etapa de formació com a jugadors, ja que partits de gran nivell encara que siguin en categories inferiors ens ajuda formar-nos com a jugadors, millorar el nostres nivell i que l’equip vagi formant-se i adquirint coneixements que en un futur poden ser molt importants.
Tots aquests equips s’ha d’intentar que competeixin a un bon nivell per què es tracta d’un club en que el primer equip ha d’intentar estar format per jugador provinents d’aquestes categories. És per això, que aquests jugadors han de mantenir un nivell de joc i una exigència que juntament amb la constància, l’esforç i el treball els ajudi en un futur a poder formar part d’aquest equip.
Repercussions
Evidentment, el compliment d’aquests objectius ha sigut molt dur per a moltes de les persones que han estat vinculades amb el club. Un dels grans inconvenients que ha tingut la UE Sarrià ha sigut el finançament, però ha sabut gestionar gràcies a bons i estratègics plans. Al ser una entitat “privada” i no sempre s’ha pogut gaudir d’un finançament per part de l’Ajuntament i això ha estat un entrebanc. Tot i així s’ha pogut tirar endavant gràcies a aportacions econòmiques de socis i subvencions arribades per part de la Diputació, Delegació de Girona… En l’àmbit esportiu s’han creat molts bons jugadors i posteriorment entrenadors que gràcies als coneixements adquirits i esforç realitzat s’han pogut crear noves generacions de jugadors i així successivament.
En l’actualitat la Unió Esportiva Sarrià té un total de 616 socis. Tots aquests socis acudeixen de forma regular a la majoria dels partits que hi ha el cap de setmana, especialment els del primer equip. Un fet característic del club es que la majoria d’aficionats, pares i jugadors, no només es preocupen del seu equip, sinó que també acudeixen a veure partits d’altres jugadors per què hi juga el seu amic, nebot o simplement per donar-li ànims des de la grada. Aquest fet es reforça encara més en els partits del primer equip en que habitualment el pavelló presenta un aspecte molt bo i amb molts aficionats disposats a animar i fer soroll per ajudar als nostres jugadors a aconseguir la victòria.
Un exemple d’aquest treball queda reflectit en que fins aquest any, la Unió Esportiva Sarrià portava 5 temporades sent l’únic club gironí amb representació a la categoria de primera nacional i per extensió el club d’handbol més important de la província. En aquesta categoria hi ha altres equips catalans, però per sobre només son superats per el F.C Barcelona i l’H. Granollers, fet que el situava en un lloc privilegiat de l’handbol a Catalunya.
En l’actualitat podem dir que hi ha un altre equip en aquesta categoria que és H. Bordils i altres clubs com el GeieG que els últims anys no ha aconseguit arribar-hi però també és un club molt important de la província. Tot i que ser l’únic sempre és un privilegi sempre es favorable que altres equips aconsegueixin tenir un nivell similar, ja que la competició pot guanyar en qualitat i el que en surt més beneficiat és l’handbol de Girona i això és important per a tots els clubs.
L'handbol a girona
En aquest apartat m’agradaria parlar d’algun jugador de la província que està jugant i/o entrenant a la màxima divisió i la progressió fins arribar a aconseguir dedicar-se de forma professional a l’handbol.
Albert Rocas Comas
Palafrugell, Girona. 21 de juny de 1982
Altura: 1,88 m.
Pes: 84 kg.
Posició: Extrem Dret
Club actual: FC Barcelona
Número: 26
Albert Rocas Comas va començar a jugar quan era petit al Club d'handbol Garbí, el club local de Palafrugell. Destaca per la seva velocitat, la diversitat en el llançament i la fiabilitat des de el punto de penal, entre altres. Aquestes habilitats l’han convertit en un dels millors extrems drets del món.
És internacional amb la selecció espanyola i a disputat, entre altres, el Mundial de Túnez 2005 i l’Europeu de Suiza 2006.
Equips
Club d'handbol Garbí
BM Granollers
BM Valladolid (2000 - 2003)
Portland San Antonio (2003 - 2007)
FC Barcelona-Cifec (2007 - ?)
Palmarès
Clubs:
1 Lliga ASOBAL: 2004-05
1 Supercopa d’Espanya: 2005-06
1 Copa ASOBAL: 2002-03
1 Recopa d’Europa: 2003-04
Amb Espanya
Medalla d’or Mundial Tunísia 2005
Medalla d’or Jocs del mediterrani Almeria 2005
Medalla de plata Europeu Suïssa 2006
Medalla de bronze Jocs Olímpics Pekín 2008
Albert Rocas Comas
Palafrugell, Girona. 21 de juny de 1982
Altura: 1,88 m.
Pes: 84 kg.
Posició: Extrem Dret
Club actual: FC Barcelona
Número: 26
Albert Rocas Comas va començar a jugar quan era petit al Club d'handbol Garbí, el club local de Palafrugell. Destaca per la seva velocitat, la diversitat en el llançament i la fiabilitat des de el punto de penal, entre altres. Aquestes habilitats l’han convertit en un dels millors extrems drets del món.
És internacional amb la selecció espanyola i a disputat, entre altres, el Mundial de Túnez 2005 i l’Europeu de Suiza 2006.
Equips
Club d'handbol Garbí
BM Granollers
BM Valladolid (2000 - 2003)
Portland San Antonio (2003 - 2007)
FC Barcelona-Cifec (2007 - ?)
Palmarès
Clubs:
1 Lliga ASOBAL: 2004-05
1 Supercopa d’Espanya: 2005-06
1 Copa ASOBAL: 2002-03
1 Recopa d’Europa: 2003-04
Amb Espanya
Medalla d’or Mundial Tunísia 2005
Medalla d’or Jocs del mediterrani Almeria 2005
Medalla de plata Europeu Suïssa 2006
Medalla de bronze Jocs Olímpics Pekín 2008
FEDERACIÓ
Pel que fa a la federació cal d’estacar l’impuls que s’ha fet juntament am el departament d’Educació per a la regulació de la formació dels estudis d’handbol.
La formació en l'handbol català es troba en un moment de canvi. Després d'uns anys en què la maduració de tots els elements que conformen el nou sistema formatiu s'ha fet efectiva, la Federació Catalana d'Handbol, conjuntament amb l'Escola Catalana de l'Esport i el Departament d'Educació mantenen el compromís de formar a més tècnics i amb major qualitat mitjançant la Formació Reglada.
http://www.gencat.cat/vicepresidencia/esports
http://www.gencat.cat/educacio
Els ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions de tècnic/a en Handbol i tècnic/a superior en Handbol donen a l’alumnat la formació necessària per adquirir la competència professional característica de cada títol, alhora que el capacita per exercir professionalment la matèria esportiva en la modalitat i especialitat cursada.
Aquests ensenyaments s’ordenen en dos graus:
- Grau mitjà, format per dos nivells de formació (primer nivell i segon nivell) i proporciona el títol de tècnic/a en handbol.
- Grau superior, que proporciona el títol de tècnic/a superior en handbol.
Aquests ensenyaments s’imparteixen en centres autoritzats pel Departament
d’Educació, i la formació, que és de caràcter teòric i pràctic, es desenvolupa tant al centre docent com a les instal•lacions, equipaments esportius i/ propis de l’especialitat. La durada dels ensenyaments és variable depenent de cada títol i preveu la formació de caràcter científic, tècnic i pràctic de l’especialitat.
La tendència de tots aquests ensenyaments és d’anar cap a què aquesta formació es pugui fer en part a distància, és a dir, semipresencial.
Els ensenyaments de cada nivell i grau s’estructuren en quatre blocs formatius:
• Un bloc comú que conté un conjunt de crèdits comuns a totes les modalitats i especialitats esportives.
• Un bloc complementari format per crèdits relacionats amb els recursos tecnològics de l’àmbit de l’handbol.
• Un bloc específic, amb els crèdits propis de l’handbol.
• Un bloc de formació pràctica que es farà en centres de treball i/o entitats o institucions on es portin a terme activitats corresponents a les competències professionals de títol.
La formació en l'handbol català es troba en un moment de canvi. Després d'uns anys en què la maduració de tots els elements que conformen el nou sistema formatiu s'ha fet efectiva, la Federació Catalana d'Handbol, conjuntament amb l'Escola Catalana de l'Esport i el Departament d'Educació mantenen el compromís de formar a més tècnics i amb major qualitat mitjançant la Formació Reglada.
http://www.gencat.cat/vicepresidencia/esports
http://www.gencat.cat/educacio
Els ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions de tècnic/a en Handbol i tècnic/a superior en Handbol donen a l’alumnat la formació necessària per adquirir la competència professional característica de cada títol, alhora que el capacita per exercir professionalment la matèria esportiva en la modalitat i especialitat cursada.
Aquests ensenyaments s’ordenen en dos graus:
- Grau mitjà, format per dos nivells de formació (primer nivell i segon nivell) i proporciona el títol de tècnic/a en handbol.
- Grau superior, que proporciona el títol de tècnic/a superior en handbol.
Aquests ensenyaments s’imparteixen en centres autoritzats pel Departament
d’Educació, i la formació, que és de caràcter teòric i pràctic, es desenvolupa tant al centre docent com a les instal•lacions, equipaments esportius i/ propis de l’especialitat. La durada dels ensenyaments és variable depenent de cada títol i preveu la formació de caràcter científic, tècnic i pràctic de l’especialitat.
La tendència de tots aquests ensenyaments és d’anar cap a què aquesta formació es pugui fer en part a distància, és a dir, semipresencial.
Els ensenyaments de cada nivell i grau s’estructuren en quatre blocs formatius:
• Un bloc comú que conté un conjunt de crèdits comuns a totes les modalitats i especialitats esportives.
• Un bloc complementari format per crèdits relacionats amb els recursos tecnològics de l’àmbit de l’handbol.
• Un bloc específic, amb els crèdits propis de l’handbol.
• Un bloc de formació pràctica que es farà en centres de treball i/o entitats o institucions on es portin a terme activitats corresponents a les competències professionals de títol.
Jugadors
El nombre de jugadors respecte fa uns anys a Catalunya a variat notablement, sobretot, gràcies a plans d’introducció de l’esport a centres d’educació secundària o primària, o bé amb altres plans d’integració de jugadors com és l’HANDBOLICAT.
HANDBOLICAT
OBJECTIUS:
• Donar a conèixer el nostre esport a les escoles dins i fora de l’aula d’educació física.
• Augmentar la presencia de l’handbol en els diferents actes esportius i lúdics, tan a nivell local com nacional.
• Col•laborar amb els clubs en el desenvolupament dels seus programes i projectes de captació de jugadors.
• Pla pel desenvolupament i la formació de tècnics i arbitres, amb el suport dels grans clubs de cada zona.
Dins Handbolicat hi ha presència d’un tècnic per zona ( Divisió de zones de Catalunya a l’Annex ). Les seves funcions principals seran:
• Enllaç directe entre la Federació i el territori.
• Desenvolupar i dur a terme els programes creats des de la Federació, tot adaptant-los al territori.
• Col•laborar amb els programes i projectes impulsats pels clubs.
• Crear actuacions en xarxa ( convenis amb clubs, recerca de jugadors, festa de l’handbol català, trobades entre clubs escolars... )
El finançament del pla ve donat per:
• Redistribució dels recursos de la Federació
• Ajuts del CCE / UFEC / RFEBM per despeses generals del programa
• Suport i col•laboració d’entitats i organismes del territori (Ajuntaments, Diputació, Consells Esportius, Consells Comarcals...) a les despeses de material esportiu, didàctic i promocional i per les activitats.
• Recerca d’un gran patrocini pel programa o d’alguns subprogrames, per al costos de les activitats i material esportiu, didàctic i promocional.
Un altre recurs que s’ha posat en marxa és el pla de Tecnificació de Catalunya:
El Pla de Tecnificació de Catalunya té per objectiu elevar el nivell dels joves handbolistes catalans.
El programa se centra en la categoria infantil, assegurant el pas del minihandbol a l'handbol i desenvolupant conjuntament amb els clubs i els seus entrenadors una metodologia de concreció dels comportaments dels jugadors en la pista fruit de l'estimulació de les seves capacitats més sensibles a millorar, de l'autoconeixement de les seves possibilitats i de l'aprenentatge progressiu lògica interna del joc.
OBJECTIUS
Els objectius del Programa de tecnificació s'estableixen a dos nivells:
Per als jugadors:
• Detectar joves jugadors i jugadores per a tecnificar
• Incrementar el nivell de qualitat de jugadors en edats de formació
• Prioritàriament infantils
• Controlar / entrenar alevins
Per als entrenadors:
• Incrementar el nivell dels entrenadors de Club en tot el territori
• Formar continuadament als entrenadors propis de la FCH.
DETECCIÓ DE TALENTS
Com es duu a terme aquesta detecció?
• Entrenaments oberts o semioberts .
• S'obren convocatòries per a que tots els nens de Catalunya puguin participar en els entrenaments. Tenen un objectiu de detecció de joves talents.
• Observació directa d'entrenaments i seguiment de la competició.
• En qualsevol cas, tots els jugadors hauran de tenir criteris el més objectius possibles de selecció atenent al full de plantilla d'observació de jugadors/es de la FCH.
Criteris de selecció.
• DE JOC , fan referència a la capacitat de joc del jugador tenint en compte les seves capacitats coordinatives (tècnica), cognitives (tàctica), emotivo-volitives (psicològiques) i afectivo-socials (socialització).
• ANTROPOMÈTRIQUES , fan referència sobretot a les dades antropomètriques d'alçada, pes i envergadura.
• CONDICIONALS , fan referència a les capacitats físiques bàsiques i a la seva potencialitat: força, velocitat, resistència i flexibilitat.
A banda d'aquests criteris de selecció, s'aniran realitzant activitats de control i seguiment per a poder anar incorporant joves jugadors que puguin ser detectats a posteriori o en el cas d'evolucions favorables del rendiment i projecció.
SELECCIÓ DE CONTINGUTS.
Totes les zones del programa del PTEC organitzaran la seva planificació en funció dels jugadors i jugadores de 1r i 2n any. La planificació és de caràcter Bianual, de la qual podem ressaltar la importància d'algunes tipologies concretes de continguts en funció de cadascuna de les 2 fases que es detallen. No obstant, el tècnic/a ha de planificar les seves activitats i temporitzar aquests i d'altres continguts de l'handbol en funció del seu grup.
1a Fase: Jugadores i jugadors del 1996 (Infantils de 1r any):
Continguts claus de l'etapa:
• Pas del mini-handbol a l'handbol (estructura espai-temporal).
• Tàctica Individual,
• Aspectes Coordinatius i perceptius, i
• Porters/es.
2a Fase: Jugadores i jugadors del 1995 (Infantils de 2n any):
Continguts claus de l'etapa:
• Tàctica grupal (millora des de la perspectiva individual),
• Fonaments de Tàctica col•lectiva
• Capacitats físiques,
• Porters/es.
ACTIVITATS DE TECNIFICACIÓ
Previ a inici de les activitats s'ha d'enviar la programació bimensual al/la responsable del programa. (Adjunt proposta quadre de programació). Podem parlar de 4 tipus d'activitats:
1. Entrenaments . Són l'activitat pròpia de tecnificació i cal realitzar-ne el major nombre possible, a poder ser 4 cada mes. Caldrà enviar una còpia prèvia al mateix al responsable del Responsable del Programa. Les convocatòries caldrà que siguin autogestionades per cada zona amb un grup fix (80%) i un grup variable (20%) de jugadors. Els contactes i els entrenadors consten en la web.
2. Suport tècnic a l'entrenament de les entitats de la zona . Els Entrenadors de la FCH realitzaran activitats en clubs i entrenaran conjuntament amb els entrenadors dels clubs un cop s'han plantejat els objectius de la sessió i consensuat els mateixos. Una de les tasques imprescindible dels tècnics de cada zona pel que fa a les activitats tipus 2, és la de confeccionar unitats d'entrenament amb un contingut molt específic i comú en totes les zones. Evidentment es prioritzaran els clubs que tinguin mancança d'entrenadors i de la formació dels mateixos.
3. Suport formatiu i coordinació amb entrenadors/es de clubs . Es tracta d'agrupar a dos o més entrenadors per a exposar els objectius i la planificació del PTEC i veure de quina manera es poden coordinar els objectius dels equips que aporten jugadors als entrenaments de tecnificació.
4. Interzones . Són activitats de caràcter formatiu i competitiu en les que participen diversos grups i en els que es poden barrejar els jugadors de diferents zones. Se'n realitzaran 3 durant l'any. Serviran per a avaluar als jugadors. Es realitzaran també reunions de seguiment entre els entrenadors.
Cada tècnic/a del PTEC ha de programar un total de 8 activitats mensuals. 4 amb el grup de 1r any i 4 amb el grup de 2n any. El model de “mes base” respondria a les següents distribucions:
• 6 activitats tipus 1 + 2 activitats tipus 2-3
• 8 activitats tipus 1
• activitats tipus 1 + 2 tipus 2 + 1 tipus 3 + 1 tipus 4
Caldrà tenir sensibilitat especial amb els jugadors que tinguin una càrrega alta d'entrenaments degut a la participació en entrenaments de seleccions o de clubs.
En funció de la inscripció de nous equips en les competicions pròpies de la FCH i de Consells Esportius, des de la FCH es podran obrir noves zones.
Els tècnics de cada zona proposaran els models de sessió per treballar un contingut dels exposats en cada sessió, per tal de posteriorment aplicar-les conjuntament amb els entrenadors de club a tots els equips de la zona que sigui possible. Això permetrà tenir una base d'entrenaments per a extrapolar-los a la resta de zones de tecnificació i promocioneu-los per a la difusió per a tots els entrenadors de Catalunya. Aquests entrenaments es podran sol•licitar a la FCH en format .pdf .
Amb el grup d'entrenadors de Tecnificació es realitzaran reunions en les quals els entrenadors podran aportar idees i suggeriments i serviran per a unificar criteris i com a eina formativa i enriquidora. S'intentarà que sigui en els interzones quan es realitzin aquestes reunions.
HANDBOLICAT
OBJECTIUS:
• Donar a conèixer el nostre esport a les escoles dins i fora de l’aula d’educació física.
• Augmentar la presencia de l’handbol en els diferents actes esportius i lúdics, tan a nivell local com nacional.
• Col•laborar amb els clubs en el desenvolupament dels seus programes i projectes de captació de jugadors.
• Pla pel desenvolupament i la formació de tècnics i arbitres, amb el suport dels grans clubs de cada zona.
Dins Handbolicat hi ha presència d’un tècnic per zona ( Divisió de zones de Catalunya a l’Annex ). Les seves funcions principals seran:
• Enllaç directe entre la Federació i el territori.
• Desenvolupar i dur a terme els programes creats des de la Federació, tot adaptant-los al territori.
• Col•laborar amb els programes i projectes impulsats pels clubs.
• Crear actuacions en xarxa ( convenis amb clubs, recerca de jugadors, festa de l’handbol català, trobades entre clubs escolars... )
El finançament del pla ve donat per:
• Redistribució dels recursos de la Federació
• Ajuts del CCE / UFEC / RFEBM per despeses generals del programa
• Suport i col•laboració d’entitats i organismes del territori (Ajuntaments, Diputació, Consells Esportius, Consells Comarcals...) a les despeses de material esportiu, didàctic i promocional i per les activitats.
• Recerca d’un gran patrocini pel programa o d’alguns subprogrames, per al costos de les activitats i material esportiu, didàctic i promocional.
Un altre recurs que s’ha posat en marxa és el pla de Tecnificació de Catalunya:
El Pla de Tecnificació de Catalunya té per objectiu elevar el nivell dels joves handbolistes catalans.
El programa se centra en la categoria infantil, assegurant el pas del minihandbol a l'handbol i desenvolupant conjuntament amb els clubs i els seus entrenadors una metodologia de concreció dels comportaments dels jugadors en la pista fruit de l'estimulació de les seves capacitats més sensibles a millorar, de l'autoconeixement de les seves possibilitats i de l'aprenentatge progressiu lògica interna del joc.
OBJECTIUS
Els objectius del Programa de tecnificació s'estableixen a dos nivells:
Per als jugadors:
• Detectar joves jugadors i jugadores per a tecnificar
• Incrementar el nivell de qualitat de jugadors en edats de formació
• Prioritàriament infantils
• Controlar / entrenar alevins
Per als entrenadors:
• Incrementar el nivell dels entrenadors de Club en tot el territori
• Formar continuadament als entrenadors propis de la FCH.
DETECCIÓ DE TALENTS
Com es duu a terme aquesta detecció?
• Entrenaments oberts o semioberts .
• S'obren convocatòries per a que tots els nens de Catalunya puguin participar en els entrenaments. Tenen un objectiu de detecció de joves talents.
• Observació directa d'entrenaments i seguiment de la competició.
• En qualsevol cas, tots els jugadors hauran de tenir criteris el més objectius possibles de selecció atenent al full de plantilla d'observació de jugadors/es de la FCH.
Criteris de selecció.
• DE JOC , fan referència a la capacitat de joc del jugador tenint en compte les seves capacitats coordinatives (tècnica), cognitives (tàctica), emotivo-volitives (psicològiques) i afectivo-socials (socialització).
• ANTROPOMÈTRIQUES , fan referència sobretot a les dades antropomètriques d'alçada, pes i envergadura.
• CONDICIONALS , fan referència a les capacitats físiques bàsiques i a la seva potencialitat: força, velocitat, resistència i flexibilitat.
A banda d'aquests criteris de selecció, s'aniran realitzant activitats de control i seguiment per a poder anar incorporant joves jugadors que puguin ser detectats a posteriori o en el cas d'evolucions favorables del rendiment i projecció.
SELECCIÓ DE CONTINGUTS.
Totes les zones del programa del PTEC organitzaran la seva planificació en funció dels jugadors i jugadores de 1r i 2n any. La planificació és de caràcter Bianual, de la qual podem ressaltar la importància d'algunes tipologies concretes de continguts en funció de cadascuna de les 2 fases que es detallen. No obstant, el tècnic/a ha de planificar les seves activitats i temporitzar aquests i d'altres continguts de l'handbol en funció del seu grup.
1a Fase: Jugadores i jugadors del 1996 (Infantils de 1r any):
Continguts claus de l'etapa:
• Pas del mini-handbol a l'handbol (estructura espai-temporal).
• Tàctica Individual,
• Aspectes Coordinatius i perceptius, i
• Porters/es.
2a Fase: Jugadores i jugadors del 1995 (Infantils de 2n any):
Continguts claus de l'etapa:
• Tàctica grupal (millora des de la perspectiva individual),
• Fonaments de Tàctica col•lectiva
• Capacitats físiques,
• Porters/es.
ACTIVITATS DE TECNIFICACIÓ
Previ a inici de les activitats s'ha d'enviar la programació bimensual al/la responsable del programa. (Adjunt proposta quadre de programació). Podem parlar de 4 tipus d'activitats:
1. Entrenaments . Són l'activitat pròpia de tecnificació i cal realitzar-ne el major nombre possible, a poder ser 4 cada mes. Caldrà enviar una còpia prèvia al mateix al responsable del Responsable del Programa. Les convocatòries caldrà que siguin autogestionades per cada zona amb un grup fix (80%) i un grup variable (20%) de jugadors. Els contactes i els entrenadors consten en la web.
2. Suport tècnic a l'entrenament de les entitats de la zona . Els Entrenadors de la FCH realitzaran activitats en clubs i entrenaran conjuntament amb els entrenadors dels clubs un cop s'han plantejat els objectius de la sessió i consensuat els mateixos. Una de les tasques imprescindible dels tècnics de cada zona pel que fa a les activitats tipus 2, és la de confeccionar unitats d'entrenament amb un contingut molt específic i comú en totes les zones. Evidentment es prioritzaran els clubs que tinguin mancança d'entrenadors i de la formació dels mateixos.
3. Suport formatiu i coordinació amb entrenadors/es de clubs . Es tracta d'agrupar a dos o més entrenadors per a exposar els objectius i la planificació del PTEC i veure de quina manera es poden coordinar els objectius dels equips que aporten jugadors als entrenaments de tecnificació.
4. Interzones . Són activitats de caràcter formatiu i competitiu en les que participen diversos grups i en els que es poden barrejar els jugadors de diferents zones. Se'n realitzaran 3 durant l'any. Serviran per a avaluar als jugadors. Es realitzaran també reunions de seguiment entre els entrenadors.
Cada tècnic/a del PTEC ha de programar un total de 8 activitats mensuals. 4 amb el grup de 1r any i 4 amb el grup de 2n any. El model de “mes base” respondria a les següents distribucions:
• 6 activitats tipus 1 + 2 activitats tipus 2-3
• 8 activitats tipus 1
• activitats tipus 1 + 2 tipus 2 + 1 tipus 3 + 1 tipus 4
Caldrà tenir sensibilitat especial amb els jugadors que tinguin una càrrega alta d'entrenaments degut a la participació en entrenaments de seleccions o de clubs.
En funció de la inscripció de nous equips en les competicions pròpies de la FCH i de Consells Esportius, des de la FCH es podran obrir noves zones.
Els tècnics de cada zona proposaran els models de sessió per treballar un contingut dels exposats en cada sessió, per tal de posteriorment aplicar-les conjuntament amb els entrenadors de club a tots els equips de la zona que sigui possible. Això permetrà tenir una base d'entrenaments per a extrapolar-los a la resta de zones de tecnificació i promocioneu-los per a la difusió per a tots els entrenadors de Catalunya. Aquests entrenaments es podran sol•licitar a la FCH en format .pdf .
Amb el grup d'entrenadors de Tecnificació es realitzaran reunions en les quals els entrenadors podran aportar idees i suggeriments i serviran per a unificar criteris i com a eina formativa i enriquidora. S'intentarà que sigui en els interzones quan es realitzin aquestes reunions.
domingo, 18 de octubre de 2009
3.4 Jugadors
El nombre de jugadors respecte fa uns anys a Catalunya a variat notablement, sobretot, gràcies a plans d’introducció de l’esport a centres d’educació secundària o primària o bé amb altres plans d’integració de jugadors ( HANDBOLICAT )
HANDBOLICAT
OBJECTIUS:
• Donar a conèixer el nostre esport a les escoles dins i
fora de l’aula d’educació física.
• Augmentar la presencia de l’handbol en els diferents
actes esportius i lúdics, tan a nivell local com
nacional.
• Col•laborar amb els clubs en el desenvolupament dels
seus programes i projectes de captació de jugadors.
• Pla pel desenvolupament i la formació de tècnics i
arbitres, amb el suport dels grans clubs de cada zona.
Dins Handbolicat hi ha presència d’un tècnic per zona ( Divisió de zones de Catalunya a l’Annex ). Les seves funcions principals seran:
• Enllaç directe entre la Federació i el territori.
• Desenvolupar i dur a terme els programes
creats des de la Federació, tot adaptant-los al
territori.
• Col•laborar amb els programes i projectes
impulsats pels clubs.
• Crear actuacions en xarxa ( convenis amb clubs, recerca de jugadors, festa de l’handbol català, trobades entre clubs escolars... )
El finançament del pla ve donat per:
• Redistribució dels recursos de la Federació
• Ajuts del CCE / UFEC / RFEBM per despeses
generals del programa
• Suport i col•laboració d’entitats i organismes del
territori (Ajuntaments, Diputació, Consells
Esportius, Consells Comarcals...) a les despeses
de material esportiu, didàctic i promocional i per
les activitats.
• Recerca d’un gran patrocini pel programa o
d’alguns subprogrames, per al costos de les
activitats i material esportiu, didàctic i
promocional.
3.5 Federació
Federació Catalana d'Handbol
Parc Esportiu Guiera. Avinguda Guiera 6-8. 08290
Cerdanyola del Vallès
Telf. 93-601.01.01 | Fax. 93-268.08.97
Delegacions:
Delegació de Girona
C/ Sant Cugat, 1 - 3
17458 FORNELLS DE LA SELVA
Tel. 972 21 12 20
Fax. 972 20 90 47
girona@fchandbol.com
Delegació de Tarragona
Complex Esportiu Municipal
43700 EL VENDRELL
Tel. 977 66 37 52
Fax. 977 66 32 82
tarragona@fchandbol.com
Delegació de Lleida
C/Girona 4, Altell
25005 LLEIDA
Tel. 973 24 01 61
Fax. 973 23 86 40
Contacte
Secretaria: secretaria@fchandbol.com
Competicions: competicions@fchandbol.com
Tècnics: tecnics@fchandbol.com
Premsa: premsa@fchandbol.com
El nombre de jugadors respecte fa uns anys a Catalunya a variat notablement, sobretot, gràcies a plans d’introducció de l’esport a centres d’educació secundària o primària o bé amb altres plans d’integració de jugadors ( HANDBOLICAT )
HANDBOLICAT
OBJECTIUS:
• Donar a conèixer el nostre esport a les escoles dins i
fora de l’aula d’educació física.
• Augmentar la presencia de l’handbol en els diferents
actes esportius i lúdics, tan a nivell local com
nacional.
• Col•laborar amb els clubs en el desenvolupament dels
seus programes i projectes de captació de jugadors.
• Pla pel desenvolupament i la formació de tècnics i
arbitres, amb el suport dels grans clubs de cada zona.
Dins Handbolicat hi ha presència d’un tècnic per zona ( Divisió de zones de Catalunya a l’Annex ). Les seves funcions principals seran:
• Enllaç directe entre la Federació i el territori.
• Desenvolupar i dur a terme els programes
creats des de la Federació, tot adaptant-los al
territori.
• Col•laborar amb els programes i projectes
impulsats pels clubs.
• Crear actuacions en xarxa ( convenis amb clubs, recerca de jugadors, festa de l’handbol català, trobades entre clubs escolars... )
El finançament del pla ve donat per:
• Redistribució dels recursos de la Federació
• Ajuts del CCE / UFEC / RFEBM per despeses
generals del programa
• Suport i col•laboració d’entitats i organismes del
territori (Ajuntaments, Diputació, Consells
Esportius, Consells Comarcals...) a les despeses
de material esportiu, didàctic i promocional i per
les activitats.
• Recerca d’un gran patrocini pel programa o
d’alguns subprogrames, per al costos de les
activitats i material esportiu, didàctic i
promocional.
3.5 Federació
Federació Catalana d'Handbol
Parc Esportiu Guiera. Avinguda Guiera 6-8. 08290
Cerdanyola del Vallès
Telf. 93-601.01.01 | Fax. 93-268.08.97
Delegacions:
Delegació de Girona
C/ Sant Cugat, 1 - 3
17458 FORNELLS DE LA SELVA
Tel. 972 21 12 20
Fax. 972 20 90 47
girona@fchandbol.com
Delegació de Tarragona
Complex Esportiu Municipal
43700 EL VENDRELL
Tel. 977 66 37 52
Fax. 977 66 32 82
tarragona@fchandbol.com
Delegació de Lleida
C/Girona 4, Altell
25005 LLEIDA
Tel. 973 24 01 61
Fax. 973 23 86 40
Contacte
Secretaria: secretaria@fchandbol.com
Competicions: competicions@fchandbol.com
Tècnics: tecnics@fchandbol.com
Premsa: premsa@fchandbol.com
viernes, 9 de octubre de 2009
Història de l'handbol a Sarrià de Ter
La historia de la Unió Esportiva Sarrià d’handbol, com a tal, es comença a escriure quan al 1977 es van fusionar el dos clubs que ja existien a les hores a Sarrià de Ter, el “ Grupo Deportivo Nuestra Señora de Montserrat ”, que existia des del 1955 i l’ “Agrupacion Deportiva Cultural ”, que ho feia des del 1956.
Després d’una mica més de vint anys d’història d’ambdues agrupacions, van decidir unir-se i crear un sol club, la Unió Esportiva Sarrià.
Partit a la plaça de l'Obra ( de l'Esglèsia ) de Sarrià de Ter
El seu primer President va ser Josep Mir, i el mateix any la de fundació al 1977 van inaugurar el Pavelló Poliesportiu Sarrià. La construcció d’aquest terreny de joc, va ser gràcies a la col•laboració de tot el poble, amb aportacions econòmiques i també col•laborant amb les tasques de construcció.
Inauguració del pavelló actual ( i únic ) de la U.E. Sarrià
A poc a poc l’handbol es va convertir en una tradició i, des de fa més de quatre dècades, es l’esport del poble sarrianenc.
De fet, fruit d’ aquesta dedicació a l’handbol han pogut sortir entrenadors del nivell de Jordi Ribera o sagues com la de la família Rodriguez, que sempre han estat vinculats a la Unió Esportiva Sarrià. Andrés Rodriguez va ser un pioner i va fundar el Grupo Deportivo Nuestra Señora de Montserrat; el seu fill ha estat jugador, tècnic i directiu de la UE Sarrià i Jordi i Xavier, els seus nets, estant jugant actualment al primer equip de la Unió Esportiva Sarrià.
Emilín Rodríguez
Els efectes de la fusió i de la construcció del pavelló cobert van ser immediats i el primer equip va viure una de les seves millors èpoques en l’aspecte esportiu sota la direcció tècnica d’Emili Rodriguez, ja que es va aconseguir jugar una fase d’ascens a Divisió d’Honor la temporada 78/79. Jordi Duran, Jaume Casadevall, Santi Busquets, Josep Maria Rodriguez, i Joaquim Rodriguez van formar part d’aquella plantilla històrica.
Desprès l’equip va disputar dues fases més per aconseguir l’ascens a l’èlit de l’handbol estatal, al 1984 i al 1994, coincidint amb dues fornades excepcionals de jugadors.
La dels anys 80 tenia jugadors molt carismàtics com Jesús Mach, Sendo Rovira, Seni Villar, David Mercader i Salvador Mascarós.
Equip sènior ( temporada 1983 - 84 )
Jesús Mach en la seva etapa com a jugador
El treball que s’ha fet tradicionalment amb els conjunts de base ha estat una de les claus per tenir sempre equips competitius i el rendiment del primer equip durant la dècada dels 90 es un exemple. El bloc format per Xavier Rodriguez, Jaume Vila, Joan Llunell, Sergi Esparreguera i liderat per Jesús Mach a la pista i Martí Geis a la banqueta, va permetre tornar a disputar la fase d’ascens.
En l’actualitat:
Actualment el primer equip segueix militant a la Primera Estatal i es continua nodrint de la seva base amb molts jugadors formats a les categories inferiors del club.
A Sarrià de Ter l’handbol segueix tenint tota una població al darrera que recolza el club UE Sarrià i això s’aprofita per treballar de la millor manera possible tots els seus equips de base, que sempre acostumen a estar entre els millors de Catalunya.
Seniors de 1ª Estatal de la present temporada
Robert Castañer
Jordi Rodríguez ( fill d'Emilín Rodriguez )
Després d’una mica més de vint anys d’història d’ambdues agrupacions, van decidir unir-se i crear un sol club, la Unió Esportiva Sarrià.
Partit a la plaça de l'Obra ( de l'Esglèsia ) de Sarrià de Ter
El seu primer President va ser Josep Mir, i el mateix any la de fundació al 1977 van inaugurar el Pavelló Poliesportiu Sarrià. La construcció d’aquest terreny de joc, va ser gràcies a la col•laboració de tot el poble, amb aportacions econòmiques i també col•laborant amb les tasques de construcció.
Inauguració del pavelló actual ( i únic ) de la U.E. Sarrià
A poc a poc l’handbol es va convertir en una tradició i, des de fa més de quatre dècades, es l’esport del poble sarrianenc.
De fet, fruit d’ aquesta dedicació a l’handbol han pogut sortir entrenadors del nivell de Jordi Ribera o sagues com la de la família Rodriguez, que sempre han estat vinculats a la Unió Esportiva Sarrià. Andrés Rodriguez va ser un pioner i va fundar el Grupo Deportivo Nuestra Señora de Montserrat; el seu fill ha estat jugador, tècnic i directiu de la UE Sarrià i Jordi i Xavier, els seus nets, estant jugant actualment al primer equip de la Unió Esportiva Sarrià.
Emilín Rodríguez
Els efectes de la fusió i de la construcció del pavelló cobert van ser immediats i el primer equip va viure una de les seves millors èpoques en l’aspecte esportiu sota la direcció tècnica d’Emili Rodriguez, ja que es va aconseguir jugar una fase d’ascens a Divisió d’Honor la temporada 78/79. Jordi Duran, Jaume Casadevall, Santi Busquets, Josep Maria Rodriguez, i Joaquim Rodriguez van formar part d’aquella plantilla històrica.
Desprès l’equip va disputar dues fases més per aconseguir l’ascens a l’èlit de l’handbol estatal, al 1984 i al 1994, coincidint amb dues fornades excepcionals de jugadors.
La dels anys 80 tenia jugadors molt carismàtics com Jesús Mach, Sendo Rovira, Seni Villar, David Mercader i Salvador Mascarós.
Equip sènior ( temporada 1983 - 84 )
Jesús Mach en la seva etapa com a jugador
El treball que s’ha fet tradicionalment amb els conjunts de base ha estat una de les claus per tenir sempre equips competitius i el rendiment del primer equip durant la dècada dels 90 es un exemple. El bloc format per Xavier Rodriguez, Jaume Vila, Joan Llunell, Sergi Esparreguera i liderat per Jesús Mach a la pista i Martí Geis a la banqueta, va permetre tornar a disputar la fase d’ascens.
En l’actualitat:
Actualment el primer equip segueix militant a la Primera Estatal i es continua nodrint de la seva base amb molts jugadors formats a les categories inferiors del club.
A Sarrià de Ter l’handbol segueix tenint tota una població al darrera que recolza el club UE Sarrià i això s’aprofita per treballar de la millor manera possible tots els seus equips de base, que sempre acostumen a estar entre els millors de Catalunya.
Seniors de 1ª Estatal de la present temporada
Robert Castañer
Jordi Rodríguez ( fill d'Emilín Rodriguez )
Origens de l'handbol a Catalunya
A Catalunya, l'handbol no va aparèixer fins després de la Guerra Civil.
A Barcelona el va voler presentar el Regimiento Alcántara l'any 1928, al camp de joc del Reial Club Esportiu Espanyol; però no va ser fins 1941 que el Frente de Juventudes de Barcelona va demanar a Toledo reglaments i material esportiu per incorporar l'handbol a les seves activitats esportives. Entre els afiliats d'aquella organització es formaren diferents equips, els quals disputarien de seguida un breu torneig, amb la finalitat de designar la selecció que havia de representar la província en els primers campionats d'Espanya de el Frente de Juventudes . Al 1941 es va fundar la Federación Española de Balonmano i al 1942 la Federación Regional de Cataluña .
Es van muntar cursets de captació, dels quals es van inscriure alguns equips.
El primer partit internacional de l'handbol català va ser el 12 de juny de 1947 entre la selecció de Barcelona contra la de Lisboa. Els portuguesos van guanyar per 2 a 1.
En la temporada 1947-48 van arribar els primers estrangers a Catalunya, concretament a Barcelona; com també el primer contacte internacional entre clubs. El UD Sants va portar un equip de primera divisió suís: el TV Unterstrasse.
El 19 de març de 1949 es va disputar el primer partit internacional de la selecció espanyola a onze que la enfrontava contra la selecció francesa. Va ser la primera victòria amb el resultat de 3 a 1. El 1955 es van crear les Federacions Provincials de Catalunya. Cada una de les Federacions actuaven independentment les unes de les altres. El president de la Federació era escollit entre els diferents equips de la província i amb el vist i plau del Consejo Superior de Deportes .
Després de diferents i breus tornejos, es van disputar els primers campionats de Catalunya durant els mesos de febrer i març de 1951. El campió va ser el CF Badalona, i el subcampió l'UA Sant Gervasi. Tots dos equips van anar a Madrid a jugar el campionat d'Espanya, a mitjan març. Els equips de Madrid disposaven de més pistes, i encara que molts eren frontons de pilota basca, superaven les possibilitats de les catalanes, cenyides, a l'antic Pavelló de la Gran Via de Barcelona, avui canòdrom. En aquest primer campionat d'Espanya, el Sant Gervasi va ser eliminat pel San Fernando de Madrid per 7 a 3, com per al CF Badalona, eliminat pel mateix equip per 8 a 6. La final fou guanyada per l'Atlético de Madrid, en superar al San Fernando per 13 a 3. En 1958, es comptava a Catalunya amb vuitanta equips, repartits en tres categories. Les competicions internacionals, en terreny del set, van portar un esdeveniment nou: la primera Copa d'Europa entre ciutats, organitzada per la federació francesa i patrocinada pel diari esportiu L'Equipe . Barcelona fou la ciutat escollida. Praga va ser la guanyadora del torneig.
De totes formes encara seguien les competicions d'onze. La selecció provincial de Barcelona, en 1958, havia d'anar a jugar a Vigo per jugar contra el Traviesas; però la Federació Provincial de Barcelona no va rebre cap ajuda de la Federación Española , i per tant, per manca de recursos econòmics va dir que no hi anava. Aleshores, directius de la Federació van anar a Madrid i van esbrinar que la Federación no donava cap subvenció a les Federacions de l'Estat. Va ser des de les hores quan totes les Federacions van rebre ajuts, concretament la de Barcelona va ser de 50.000 pessetes, que en aquella època era la màxima quantitat ja que era la federació provincial amb més fitxes. Finalment, els catalans van guanyar el sector per disputar el Campionat d'Espanya a onze a Saragossa. La selecció de Barcelona va quedar segona després de perdre amb la selecció madrilenya.
Entre 1959/63 va ser el president provincial de Barcelona, Juan Peira Seris, procedent del món de l'hoquei i la seu es va canviar al carrer Mallorca número 242. En 1960, el FC Barcelona va guanyar el seu darrer partit de la modalitat d'onze en Vigo contra el Traviesas per 11-8. Des de 1961 i 1963 no es va jugar la lliga d'Honor perquè la Federación Española no podia pagar els costos de la Lliga. S'estava produint el canvi transitori d'equips amaters a professionals. Clubs com el FC Barcelona o el C.B. Calpisa d'Alacant pagaven uns sous als seus jugadors que els permitia viure de l'handbol. A partir de la temporada 1963/64 els equips eren tots professionals i de set. Des d'aquell moment la Federación , només, s'encarregava de subvencionar els campionats de les diferents categories i de les seleccions estatals. L'últim partit oficial d'onze pel títol nacional el va guanyar el BM. Granollers al derrotar al Sabadell en la temporada 1960/61.
Els motius d'aquest canvi a l'handbol són diversos. Per una banda el camp. Els equips d'onze necessitaven un camp de fútbol per jugar. Els de set tan sols necessitaven un frontó. Els espectadors d'handbol veien que era més emocionant, havia més gols i era un joc més ràpid en un terreny més petit. Per tant no calia tants jugadors. Per l'altre, el set tenia més aficionats que l'onze i no tenien una plantilla tan nombrosa. Per això, clubs tan forts com el Barcelona o el Granollers es van plantejar, per potenciar l'handbol, reconvertir l'onze al set pagant als jugadors. A la Federación no li va agradar el canvi d'amater a professional perquè perdia el control sobre els clubs ja que no podia pagar les fitxes dels jugadors.
Des de les hores, els presidents són escollits entre els clubs, un representant dels entrenadors, un dels àrbitres i un altre dels jugadors de tota Catalunya. Els presidents de la FCH han sigut, Joan Casellas i Xirgu des de 1982 a 1988; Josep Mª Mesalles i Matas des de 1988 a 1992; i des de les hores Jaume Conejero i Romagosa.
Un altre aspecte important, és la promoció i recolzament que fa la Federació perquè les seleccions catalanes puguin participar en les competicions oficials internacionals. L'últim precedent del combinat català d'handbol va ser un doble enfrontament amb Iugoslàvia la temporada 1985-86. Catorze anys s'ha trigat per veure jugar a la selecció catalana d'handbol. El 4 de gener de 2000 es va enfrontar, al Palau Olímpic de Granollers, a Suècia, campiona del món i d'Europa. L'equip escandinau va jugar amb totes les seves entrelles, inclosos els quatre jugadors que militen a la Lliga ASOBAL espanyola: Thomas Svensson, del Barça; Thomas Sivertsson i Ljubomir Vranjes, del Granollers; i Peter Gentzel, del Caja Cantabria. El resultat final va ser de 30 a 28 a favor dels catalans. I es que davant seu van tenir una selecció de qualitat dirigida per Valero Rivera, entrenador del FC Barcelona, considerat actualment un dels millores tècnics del món gràcies als cinquanta-cinc títols nacionals i internacionals.
A Barcelona el va voler presentar el Regimiento Alcántara l'any 1928, al camp de joc del Reial Club Esportiu Espanyol; però no va ser fins 1941 que el Frente de Juventudes de Barcelona va demanar a Toledo reglaments i material esportiu per incorporar l'handbol a les seves activitats esportives. Entre els afiliats d'aquella organització es formaren diferents equips, els quals disputarien de seguida un breu torneig, amb la finalitat de designar la selecció que havia de representar la província en els primers campionats d'Espanya de el Frente de Juventudes . Al 1941 es va fundar la Federación Española de Balonmano i al 1942 la Federación Regional de Cataluña .
Es van muntar cursets de captació, dels quals es van inscriure alguns equips.
El primer partit internacional de l'handbol català va ser el 12 de juny de 1947 entre la selecció de Barcelona contra la de Lisboa. Els portuguesos van guanyar per 2 a 1.
En la temporada 1947-48 van arribar els primers estrangers a Catalunya, concretament a Barcelona; com també el primer contacte internacional entre clubs. El UD Sants va portar un equip de primera divisió suís: el TV Unterstrasse.
El 19 de març de 1949 es va disputar el primer partit internacional de la selecció espanyola a onze que la enfrontava contra la selecció francesa. Va ser la primera victòria amb el resultat de 3 a 1. El 1955 es van crear les Federacions Provincials de Catalunya. Cada una de les Federacions actuaven independentment les unes de les altres. El president de la Federació era escollit entre els diferents equips de la província i amb el vist i plau del Consejo Superior de Deportes .
Després de diferents i breus tornejos, es van disputar els primers campionats de Catalunya durant els mesos de febrer i març de 1951. El campió va ser el CF Badalona, i el subcampió l'UA Sant Gervasi. Tots dos equips van anar a Madrid a jugar el campionat d'Espanya, a mitjan març. Els equips de Madrid disposaven de més pistes, i encara que molts eren frontons de pilota basca, superaven les possibilitats de les catalanes, cenyides, a l'antic Pavelló de la Gran Via de Barcelona, avui canòdrom. En aquest primer campionat d'Espanya, el Sant Gervasi va ser eliminat pel San Fernando de Madrid per 7 a 3, com per al CF Badalona, eliminat pel mateix equip per 8 a 6. La final fou guanyada per l'Atlético de Madrid, en superar al San Fernando per 13 a 3. En 1958, es comptava a Catalunya amb vuitanta equips, repartits en tres categories. Les competicions internacionals, en terreny del set, van portar un esdeveniment nou: la primera Copa d'Europa entre ciutats, organitzada per la federació francesa i patrocinada pel diari esportiu L'Equipe . Barcelona fou la ciutat escollida. Praga va ser la guanyadora del torneig.
De totes formes encara seguien les competicions d'onze. La selecció provincial de Barcelona, en 1958, havia d'anar a jugar a Vigo per jugar contra el Traviesas; però la Federació Provincial de Barcelona no va rebre cap ajuda de la Federación Española , i per tant, per manca de recursos econòmics va dir que no hi anava. Aleshores, directius de la Federació van anar a Madrid i van esbrinar que la Federación no donava cap subvenció a les Federacions de l'Estat. Va ser des de les hores quan totes les Federacions van rebre ajuts, concretament la de Barcelona va ser de 50.000 pessetes, que en aquella època era la màxima quantitat ja que era la federació provincial amb més fitxes. Finalment, els catalans van guanyar el sector per disputar el Campionat d'Espanya a onze a Saragossa. La selecció de Barcelona va quedar segona després de perdre amb la selecció madrilenya.
Entre 1959/63 va ser el president provincial de Barcelona, Juan Peira Seris, procedent del món de l'hoquei i la seu es va canviar al carrer Mallorca número 242. En 1960, el FC Barcelona va guanyar el seu darrer partit de la modalitat d'onze en Vigo contra el Traviesas per 11-8. Des de 1961 i 1963 no es va jugar la lliga d'Honor perquè la Federación Española no podia pagar els costos de la Lliga. S'estava produint el canvi transitori d'equips amaters a professionals. Clubs com el FC Barcelona o el C.B. Calpisa d'Alacant pagaven uns sous als seus jugadors que els permitia viure de l'handbol. A partir de la temporada 1963/64 els equips eren tots professionals i de set. Des d'aquell moment la Federación , només, s'encarregava de subvencionar els campionats de les diferents categories i de les seleccions estatals. L'últim partit oficial d'onze pel títol nacional el va guanyar el BM. Granollers al derrotar al Sabadell en la temporada 1960/61.
Els motius d'aquest canvi a l'handbol són diversos. Per una banda el camp. Els equips d'onze necessitaven un camp de fútbol per jugar. Els de set tan sols necessitaven un frontó. Els espectadors d'handbol veien que era més emocionant, havia més gols i era un joc més ràpid en un terreny més petit. Per tant no calia tants jugadors. Per l'altre, el set tenia més aficionats que l'onze i no tenien una plantilla tan nombrosa. Per això, clubs tan forts com el Barcelona o el Granollers es van plantejar, per potenciar l'handbol, reconvertir l'onze al set pagant als jugadors. A la Federación no li va agradar el canvi d'amater a professional perquè perdia el control sobre els clubs ja que no podia pagar les fitxes dels jugadors.
Des de les hores, els presidents són escollits entre els clubs, un representant dels entrenadors, un dels àrbitres i un altre dels jugadors de tota Catalunya. Els presidents de la FCH han sigut, Joan Casellas i Xirgu des de 1982 a 1988; Josep Mª Mesalles i Matas des de 1988 a 1992; i des de les hores Jaume Conejero i Romagosa.
Un altre aspecte important, és la promoció i recolzament que fa la Federació perquè les seleccions catalanes puguin participar en les competicions oficials internacionals. L'últim precedent del combinat català d'handbol va ser un doble enfrontament amb Iugoslàvia la temporada 1985-86. Catorze anys s'ha trigat per veure jugar a la selecció catalana d'handbol. El 4 de gener de 2000 es va enfrontar, al Palau Olímpic de Granollers, a Suècia, campiona del món i d'Europa. L'equip escandinau va jugar amb totes les seves entrelles, inclosos els quatre jugadors que militen a la Lliga ASOBAL espanyola: Thomas Svensson, del Barça; Thomas Sivertsson i Ljubomir Vranjes, del Granollers; i Peter Gentzel, del Caja Cantabria. El resultat final va ser de 30 a 28 a favor dels catalans. I es que davant seu van tenir una selecció de qualitat dirigida per Valero Rivera, entrenador del FC Barcelona, considerat actualment un dels millores tècnics del món gràcies als cinquanta-cinc títols nacionals i internacionals.
Clubs de Catalunya
1. ADRIANENC, HANDBOL SANT ADRIA DE BESOS (BARCELONA) BARCELONÈS
2. AGRAMUNT CH AGRAMUNT (LLEIDA) URGELL
3. ALCARRAS CH ALCARRAS (LLEIDA) SEGRIÀ
4. AMPOSTA, CLUB HANDBOL AMPOSTA (TARRAGONA) MONTSIÀ
5. ASCÓ, CLUB HANDBOL ASCÓ (TARRAGONA) RIBERA D'EBRE
6. ASSOCIACIO LLEIDATANA D' HANDBOL LLEIDA (LLEIDA) SEGRIÀ
7. AULA, ASSOCIACIÓ ESPORTIVA BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
8. AVENÇ, CLUB ESPORTIU SANT CUGAT DEL VALLES (BARCELONA) VALLÈS OCCIDENTAL
9. BALSARENY, HANDBOL BALSARENY (BARCELONA) BAGES
10. BANYOLES, HANDBOL BANYOLES (GIRONA) PLA DE L'ESTANY
11. BARBERA, CLUB HANBDOL BARBERA DEL VALLES (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
12. BARCELONA, FUTBOL CLUB BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
13. BCN-SANTS UBAE CEH BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
14. BELL-LLOC, CP GIRONA (GIRONA) GIRONÈS
15. BERGA H BERGA (BARCELONA) BERGUEDÀ
16. BLANCA D'ANJOU I.E.S. PERELLO, EL (TARRAGONA) BAIX EBRE
17. BORDILS, HANDBOL BORDILS (GIRONA) GIRONÈS
18. CALELLA UEH, CLUB SALOU (BARCELONA) TARRAGONES
19. CALELLA, CLUB BALONAMNO CALELLA (BARCELONA) MARESME
20. CALONGE I SANT ANTONI, CLUB HANDBOL CALONGE (GIRONA) BAIX EMPORDÀ
21. CAMARLES, CLUB HANDBOL CAMARLES (TARRAGONA) BAIX EBRE
22. CAMBRILS, CLUB HANDBOL CAMBRILS (TARRAGONA) BAIX CAMP
23. CAMPRODON, CLUB HANDBOL CAMPRODON (GIRONA) RIPOLLÈS
24. CAMPUS DEPORTIVO PRUEBAS SALOU (BARCELONA) TARRAGONES
25. CANOVELLES, CLUB HANDBOL CANOVELLES (BARCELONA) V. ORIENTAL
26. CARDEDEU, HANDBOL CARDEDEU (BARCELONA) VALLÈS ORIENTAL
27. CASTELLDEFELS, CLUB ESPORTIU CASTELLDEFELS (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
28. CEACA TÀRREGA TARREGA (LLEIDA) L'URGELL
29. CERDANYOLA ,CLUB HANDBOL CERDANYOLA DEL VALLES (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
30. CIUTAT COOPERATIVA ,CENTRE RECREATIU SANT BOI DE LLOBREGAT (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
31. CLARET HANDBOL BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
32. CLUB HANDBOL MONTBUI SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (BARCELONA) ANOIA
33. CLUB HANDBOL VILANOVA DEL CAMI VILANOVA DEL CAMI (BARCELONA) ANOIA
34. -COMITÉ CATALA D'ARBITRES BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
35. CONCORDIA, CLUB HANDBOL ENCAMP (ANDORRA) (LLEIDA) ENCAMP
36. CORNELLA RÀPID, CLUB HANDBOL CORNELLA DE LLOBREGAT (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
37. CREU ALTA-SABADELL HANDBOL SABADELL (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
38. ENCAMP, HANDBOL CLUB SAN ANTONIO (EIVISSA) EIVISSA
39. ESCOLA PIA DE GRANOLLERS AMPA GRANOLLERS (BARCELONA) V. ORIENTAL
40. ESPARREGUERA, CLUB BALONMANO ESPARREGUERA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
41. ESPLAIS CASTELLÓ, CH CASTELLO D'EMPURIES (GIRONA) ALT EMPORDÀ
42. ESPLUGUES, CLUB HANDBOL ESPLUGUES LL. (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
43. ESPORT BASE DEL PAPIOL PAPIOL, EL (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
44. ESPORT LLORET, CLUB HANDBOL ALEGRIES, LES (GIRONA)
45. FONTS GLORIETA I.E.S. AEE ALCOVER (TARRAGONA) ALT CAMP
46. FORNELLS, AGRUP. ESPORT. FORNELLS SELVA (GIRONA) GIRONÈS
47. GARBI ,CLUB HANDBOL PALAFRUGELL (GIRONA) BAIX EMPORDÀ
48. GAVA, CLUB HANDBOL GAVA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
49. GAVÀ, ESCOLA HANDBOL GAVA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
50. GEIEG GIRONA (GIRONA) GIRONÈS
51. GIRONES, HANDBOL CLUB FARIGOLA (GIRONA)
52. GRACIA, OAR SABADELL SABADELL (BARCELONA) V.OCCIDENTAL
53. GRANOLLERS, BM GRANOLLERS (BARCELONA) V. ORIENTAL
54. GRANOLLERS, FUNDACIÓ BALONMANO GRANOLLERS (BARCELONA) V. ORIENTAL
55. GUISSONA, CLUB HANDBOL GUISSONA (LLEIDA) SEGARRA
56. IGUALADA, CLUB HANDBOL IGUALADA (BARCELONA) ANOIA
57. JOVENTUT HANDBOL MATARO, CLUB MATARÓ (BARCELONA) MARESME
58. JUVENTUT ROSES, CLUB ROSES (GIRONA)
59. LA GARRIGA, HANDBOL GARRIGA, LA (BARCELONA) V. ORIENTAL
60. LA ROCA, BALONMANO LA ROCA DEL VALLES (BARCELONA) V. ORIENTAL
61. LA SALLE BONANOVA, CLUB ESPORTIU BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
62. LA SALLE MONTCADA ,CLUB HANDBOL MONTCADA I REIXAC (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
63. LES FRANQUESES, ASS. ESP HANDBOL LES FRANQUESES DEL VALLÈS (BARCELONA) VALLÈS ORIENTAL
64. LLAGOSTERA ,CLUB HANDBOL LLAGOSTERA (GIRONA) GIRONÈS
65. LYCEE FRANÇAIS,BARCELONA AE BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
66. MANYANET, ASS. PARES COL•LEGI PARE BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
67. MANYANET, HANDBOL CLUB BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
68. MARISTES DE RUBÍ, CLUB ESPORTIU RUBI (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
69. MARTORELL, CLUB HANDBOL MARTORELL (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
70. MOLINS DE REI, CLUB ESPORTIU MOLINS DE REI (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
71. MONTGRI, CLUB HANDBOL TORROELLA DE MONTGRI (GIRONA) BAIX EMPORDÀ
72. PALAUTORDERA, CLUB HANDBOL SANTA MARIA DE PALAUTORDERA (BARCELONA) V. ORIENTAL
73. PARDINYES, CLUB HANDBOL LLEIDA (LLEIDA) SEGRIÀ
74. PARETS, CLUB HANDBOL EIXAMPLE, EL (PARETS DEL VALLÈS) (BARCELONA)
75. PAU CASALS, BALONMANO SABADELL (BARCELONA) VALLÈS OCCIDENTAL
76. PERELLO, HANDBOL CLUB PERELLO, EL (TARRAGONA) BAIX EBRE
77. POBLENOU, HANDBOL TIANA (BARCELONA) MARESME
78. POLINYA, BALONMANO POLINYA (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
79. RIPOLLET, CLUB HANDBOL RIPOLLET (BARCELONA) VALLÈS OCCIDENTAL
80. RIUDELLOTS, CLUB HANDBOL RIUDELLOTS DE LA SELVA (GIRONA) SELVA
81. RIUDOMS, CENTRE D'ESPORTS RIUDOMS (TARRAGONA) BAIX CAMP
82. RUBI, HANDBOL RUBI (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
83. SAFA GAVA AMPA GAVA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
84. SAFA HORTA BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
85. SAFA-CATALONIA, CEH BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
86. SAGRAT COR DIPUTACIÓ-COL•LEGI BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
87. SALOU, HANDBOL CLUB SALOU (TARRAGONA) TARRAGONES
88. SANT ANDREU DE LA BARCA ,CLUB HANDBOL SANT ANDREU DE LA BARCA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
89. SANT ANDREU DE PALOMAR, CLUB HANDBOL BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
90. SANT CUGAT, HANDBOL SANT CUGAT DEL VALLES (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
91. SANT ESTEVE PALAUTORDERA, CLUB HANDBOL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA (BARCELONA) V. ORIENTAL
92. SANT ESTEVE SESROVIRES, CLUB HANDBOL SANT ESTEVE SESROVIRES (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
93. SANT FOST, CLUB HANDBOL SANT FOST CAMP. (BARCELONA) V. ORIENTAL
94. SANT GENIS, CLUB BM BARRI DEL TER, EL (GIRONA)
95. SANT JOAN DESPI, C.H. I .P. SANT JOAN DESPI (BARCELONA) BAIX LOOBREGAT
96. SANT JOAN DESPÍ, HANDBOL SANT JOAN DESPI (BARCELONA) BAIX LOOBREGAT
97. SANT JUST, CLUB HANDBOL SANT JUST DESVERN (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
98. SANT LLORENÇ-SANT FELIU LL., HANDBOL SANT FELIU DE LLOBREGAT (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
99. SANT MARTI ESPORT, ASSOCIACIO BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
100. SANT MIQUEL, CLUB HANDBOL BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
101. SANT OT, CLUB ESPORTIU SEU D'URGELL, LA (LLEIDA) ALT URGELL
102. SANT QUIRZE, HANDBOL SANT QUIRZE DEL VALLES (BARCELONA) VALLES OCCIDENTAL
103. SANT VICENÇ ESPORTIU, CLUB HANDBOL SANT VICENÇ DELS HORTS (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
104. SANTPEDOR, CLUB HANDBOL CASTELLNOU DE BAGES (BARCELONA) BAGES
105. SARRIA, UNIO ESPORTIVA SARRIA DE TER (GIRONA) GIRONÈS
106. SURIA SOCIETAT ATLETICA SURIA (BARCELONA)
107. TARRAGONA HC SANT SALVADOR (TARRAGONA)
108. TERRASSA, CLUB HANDBOL TERRASSA (BARCELONA) VALLÈS OCCIDENTAL
109. TORTOSA, CENTRE D'ESPORTS TORTOSA (TARRAGONA) BAIX EBRE
110. TORTOSA, CLUB ESPORTIU HANDBOL TORTOSA (TARRAGONA) BAIX EBRE
111. VALLAG, HANDBOL CLUB LA LLAGOSTA (BARCELONA) V.ORIENTAL
112. VALLDOREIX, CLUB HANDBOL VALLDOREIX (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
113. VENDRELL, CLUB D'ESPORTS FRANCAS (TARRAGONA)
114. VET- H PALAUTORDERA STA Mª PALAUTORDERA (BARCELONA) VALLÈS ORIENTAL
115. VETERANS DE SARRIA CH BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
116. VETERANS, CLUB HANDBOL MATADEPERA (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
117. VIC, CLUB HANDBOL VIC (BARCELONA) OSONA
118. VILAMAJOR, CLUB HANDBOL SANT ANTONI DE VILAMAJOR (BARCELONA) V. ORIENTAL
119. VILANOVA I LA GELTRU, CLUB ESPORTIU VILANOVA GELTRU (BARCELONA) GARRAF
2. AGRAMUNT CH AGRAMUNT (LLEIDA) URGELL
3. ALCARRAS CH ALCARRAS (LLEIDA) SEGRIÀ
4. AMPOSTA, CLUB HANDBOL AMPOSTA (TARRAGONA) MONTSIÀ
5. ASCÓ, CLUB HANDBOL ASCÓ (TARRAGONA) RIBERA D'EBRE
6. ASSOCIACIO LLEIDATANA D' HANDBOL LLEIDA (LLEIDA) SEGRIÀ
7. AULA, ASSOCIACIÓ ESPORTIVA BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
8. AVENÇ, CLUB ESPORTIU SANT CUGAT DEL VALLES (BARCELONA) VALLÈS OCCIDENTAL
9. BALSARENY, HANDBOL BALSARENY (BARCELONA) BAGES
10. BANYOLES, HANDBOL BANYOLES (GIRONA) PLA DE L'ESTANY
11. BARBERA, CLUB HANBDOL BARBERA DEL VALLES (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
12. BARCELONA, FUTBOL CLUB BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
13. BCN-SANTS UBAE CEH BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
14. BELL-LLOC, CP GIRONA (GIRONA) GIRONÈS
15. BERGA H BERGA (BARCELONA) BERGUEDÀ
16. BLANCA D'ANJOU I.E.S. PERELLO, EL (TARRAGONA) BAIX EBRE
17. BORDILS, HANDBOL BORDILS (GIRONA) GIRONÈS
18. CALELLA UEH, CLUB SALOU (BARCELONA) TARRAGONES
19. CALELLA, CLUB BALONAMNO CALELLA (BARCELONA) MARESME
20. CALONGE I SANT ANTONI, CLUB HANDBOL CALONGE (GIRONA) BAIX EMPORDÀ
21. CAMARLES, CLUB HANDBOL CAMARLES (TARRAGONA) BAIX EBRE
22. CAMBRILS, CLUB HANDBOL CAMBRILS (TARRAGONA) BAIX CAMP
23. CAMPRODON, CLUB HANDBOL CAMPRODON (GIRONA) RIPOLLÈS
24. CAMPUS DEPORTIVO PRUEBAS SALOU (BARCELONA) TARRAGONES
25. CANOVELLES, CLUB HANDBOL CANOVELLES (BARCELONA) V. ORIENTAL
26. CARDEDEU, HANDBOL CARDEDEU (BARCELONA) VALLÈS ORIENTAL
27. CASTELLDEFELS, CLUB ESPORTIU CASTELLDEFELS (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
28. CEACA TÀRREGA TARREGA (LLEIDA) L'URGELL
29. CERDANYOLA ,CLUB HANDBOL CERDANYOLA DEL VALLES (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
30. CIUTAT COOPERATIVA ,CENTRE RECREATIU SANT BOI DE LLOBREGAT (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
31. CLARET HANDBOL BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
32. CLUB HANDBOL MONTBUI SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (BARCELONA) ANOIA
33. CLUB HANDBOL VILANOVA DEL CAMI VILANOVA DEL CAMI (BARCELONA) ANOIA
34. -COMITÉ CATALA D'ARBITRES BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
35. CONCORDIA, CLUB HANDBOL ENCAMP (ANDORRA) (LLEIDA) ENCAMP
36. CORNELLA RÀPID, CLUB HANDBOL CORNELLA DE LLOBREGAT (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
37. CREU ALTA-SABADELL HANDBOL SABADELL (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
38. ENCAMP, HANDBOL CLUB SAN ANTONIO (EIVISSA) EIVISSA
39. ESCOLA PIA DE GRANOLLERS AMPA GRANOLLERS (BARCELONA) V. ORIENTAL
40. ESPARREGUERA, CLUB BALONMANO ESPARREGUERA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
41. ESPLAIS CASTELLÓ, CH CASTELLO D'EMPURIES (GIRONA) ALT EMPORDÀ
42. ESPLUGUES, CLUB HANDBOL ESPLUGUES LL. (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
43. ESPORT BASE DEL PAPIOL PAPIOL, EL (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
44. ESPORT LLORET, CLUB HANDBOL ALEGRIES, LES (GIRONA)
45. FONTS GLORIETA I.E.S. AEE ALCOVER (TARRAGONA) ALT CAMP
46. FORNELLS, AGRUP. ESPORT. FORNELLS SELVA (GIRONA) GIRONÈS
47. GARBI ,CLUB HANDBOL PALAFRUGELL (GIRONA) BAIX EMPORDÀ
48. GAVA, CLUB HANDBOL GAVA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
49. GAVÀ, ESCOLA HANDBOL GAVA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
50. GEIEG GIRONA (GIRONA) GIRONÈS
51. GIRONES, HANDBOL CLUB FARIGOLA (GIRONA)
52. GRACIA, OAR SABADELL SABADELL (BARCELONA) V.OCCIDENTAL
53. GRANOLLERS, BM GRANOLLERS (BARCELONA) V. ORIENTAL
54. GRANOLLERS, FUNDACIÓ BALONMANO GRANOLLERS (BARCELONA) V. ORIENTAL
55. GUISSONA, CLUB HANDBOL GUISSONA (LLEIDA) SEGARRA
56. IGUALADA, CLUB HANDBOL IGUALADA (BARCELONA) ANOIA
57. JOVENTUT HANDBOL MATARO, CLUB MATARÓ (BARCELONA) MARESME
58. JUVENTUT ROSES, CLUB ROSES (GIRONA)
59. LA GARRIGA, HANDBOL GARRIGA, LA (BARCELONA) V. ORIENTAL
60. LA ROCA, BALONMANO LA ROCA DEL VALLES (BARCELONA) V. ORIENTAL
61. LA SALLE BONANOVA, CLUB ESPORTIU BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
62. LA SALLE MONTCADA ,CLUB HANDBOL MONTCADA I REIXAC (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
63. LES FRANQUESES, ASS. ESP HANDBOL LES FRANQUESES DEL VALLÈS (BARCELONA) VALLÈS ORIENTAL
64. LLAGOSTERA ,CLUB HANDBOL LLAGOSTERA (GIRONA) GIRONÈS
65. LYCEE FRANÇAIS,BARCELONA AE BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
66. MANYANET, ASS. PARES COL•LEGI PARE BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
67. MANYANET, HANDBOL CLUB BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
68. MARISTES DE RUBÍ, CLUB ESPORTIU RUBI (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
69. MARTORELL, CLUB HANDBOL MARTORELL (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
70. MOLINS DE REI, CLUB ESPORTIU MOLINS DE REI (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
71. MONTGRI, CLUB HANDBOL TORROELLA DE MONTGRI (GIRONA) BAIX EMPORDÀ
72. PALAUTORDERA, CLUB HANDBOL SANTA MARIA DE PALAUTORDERA (BARCELONA) V. ORIENTAL
73. PARDINYES, CLUB HANDBOL LLEIDA (LLEIDA) SEGRIÀ
74. PARETS, CLUB HANDBOL EIXAMPLE, EL (PARETS DEL VALLÈS) (BARCELONA)
75. PAU CASALS, BALONMANO SABADELL (BARCELONA) VALLÈS OCCIDENTAL
76. PERELLO, HANDBOL CLUB PERELLO, EL (TARRAGONA) BAIX EBRE
77. POBLENOU, HANDBOL TIANA (BARCELONA) MARESME
78. POLINYA, BALONMANO POLINYA (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
79. RIPOLLET, CLUB HANDBOL RIPOLLET (BARCELONA) VALLÈS OCCIDENTAL
80. RIUDELLOTS, CLUB HANDBOL RIUDELLOTS DE LA SELVA (GIRONA) SELVA
81. RIUDOMS, CENTRE D'ESPORTS RIUDOMS (TARRAGONA) BAIX CAMP
82. RUBI, HANDBOL RUBI (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
83. SAFA GAVA AMPA GAVA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
84. SAFA HORTA BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
85. SAFA-CATALONIA, CEH BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
86. SAGRAT COR DIPUTACIÓ-COL•LEGI BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
87. SALOU, HANDBOL CLUB SALOU (TARRAGONA) TARRAGONES
88. SANT ANDREU DE LA BARCA ,CLUB HANDBOL SANT ANDREU DE LA BARCA (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
89. SANT ANDREU DE PALOMAR, CLUB HANDBOL BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
90. SANT CUGAT, HANDBOL SANT CUGAT DEL VALLES (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
91. SANT ESTEVE PALAUTORDERA, CLUB HANDBOL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA (BARCELONA) V. ORIENTAL
92. SANT ESTEVE SESROVIRES, CLUB HANDBOL SANT ESTEVE SESROVIRES (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
93. SANT FOST, CLUB HANDBOL SANT FOST CAMP. (BARCELONA) V. ORIENTAL
94. SANT GENIS, CLUB BM BARRI DEL TER, EL (GIRONA)
95. SANT JOAN DESPI, C.H. I .P. SANT JOAN DESPI (BARCELONA) BAIX LOOBREGAT
96. SANT JOAN DESPÍ, HANDBOL SANT JOAN DESPI (BARCELONA) BAIX LOOBREGAT
97. SANT JUST, CLUB HANDBOL SANT JUST DESVERN (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
98. SANT LLORENÇ-SANT FELIU LL., HANDBOL SANT FELIU DE LLOBREGAT (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
99. SANT MARTI ESPORT, ASSOCIACIO BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
100. SANT MIQUEL, CLUB HANDBOL BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
101. SANT OT, CLUB ESPORTIU SEU D'URGELL, LA (LLEIDA) ALT URGELL
102. SANT QUIRZE, HANDBOL SANT QUIRZE DEL VALLES (BARCELONA) VALLES OCCIDENTAL
103. SANT VICENÇ ESPORTIU, CLUB HANDBOL SANT VICENÇ DELS HORTS (BARCELONA) BAIX LLOBREGAT
104. SANTPEDOR, CLUB HANDBOL CASTELLNOU DE BAGES (BARCELONA) BAGES
105. SARRIA, UNIO ESPORTIVA SARRIA DE TER (GIRONA) GIRONÈS
106. SURIA SOCIETAT ATLETICA SURIA (BARCELONA)
107. TARRAGONA HC SANT SALVADOR (TARRAGONA)
108. TERRASSA, CLUB HANDBOL TERRASSA (BARCELONA) VALLÈS OCCIDENTAL
109. TORTOSA, CENTRE D'ESPORTS TORTOSA (TARRAGONA) BAIX EBRE
110. TORTOSA, CLUB ESPORTIU HANDBOL TORTOSA (TARRAGONA) BAIX EBRE
111. VALLAG, HANDBOL CLUB LA LLAGOSTA (BARCELONA) V.ORIENTAL
112. VALLDOREIX, CLUB HANDBOL VALLDOREIX (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
113. VENDRELL, CLUB D'ESPORTS FRANCAS (TARRAGONA)
114. VET- H PALAUTORDERA STA Mª PALAUTORDERA (BARCELONA) VALLÈS ORIENTAL
115. VETERANS DE SARRIA CH BARCELONA (BARCELONA) BARCELONÈS
116. VETERANS, CLUB HANDBOL MATADEPERA (BARCELONA) V. OCCIDENTAL
117. VIC, CLUB HANDBOL VIC (BARCELONA) OSONA
118. VILAMAJOR, CLUB HANDBOL SANT ANTONI DE VILAMAJOR (BARCELONA) V. ORIENTAL
119. VILANOVA I LA GELTRU, CLUB ESPORTIU VILANOVA GELTRU (BARCELONA) GARRAF
miércoles, 7 de octubre de 2009
Les competicions catalanes
COMPETICIONS
MASCULÍ
SÈNIOR
• DIVISIÓ D’HONOR – LLIGA ASOBAL
• DIVISIÓ D’HONOR B
• 1ª ESTATAL ( UE SARRIÀ )
• LLIGA CATALANA ANTONIO LÁZARO
• 1ª CATALANA
• 2ª CATALANA
• 3ª CATALANA
• LLIGA CATALANA MÀSTER (VETERANS)
JUVENIL
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
• 2ª CATALANA
• LLIGA CATALANA
CADET
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
• 2ª CATALANA
INFANTIL
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
ALEVÍ
• CAMPIONAT DE GIRONA ALEVÍ MASCULÍ
FEMENÍ
SÈNIOR
• DIVISIÓ D’HONOR
• 1ª ESTATAL
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
• LLIGA CATALANA MÀSTERS (VETERANES)
JUVENIL
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
CADET
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
INFANTIL
• CAMPIONAT DE CATALUNYA INFANTIL
MASCULÍ
SÈNIOR
• DIVISIÓ D’HONOR – LLIGA ASOBAL
• DIVISIÓ D’HONOR B
• 1ª ESTATAL ( UE SARRIÀ )
• LLIGA CATALANA ANTONIO LÁZARO
• 1ª CATALANA
• 2ª CATALANA
• 3ª CATALANA
• LLIGA CATALANA MÀSTER (VETERANS)
JUVENIL
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
• 2ª CATALANA
• LLIGA CATALANA
CADET
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
• 2ª CATALANA
INFANTIL
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
ALEVÍ
• CAMPIONAT DE GIRONA ALEVÍ MASCULÍ
FEMENÍ
SÈNIOR
• DIVISIÓ D’HONOR
• 1ª ESTATAL
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
• LLIGA CATALANA MÀSTERS (VETERANES)
JUVENIL
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
CADET
• LLIGA CATALANA
• 1ª CATALANA
INFANTIL
• CAMPIONAT DE CATALUNYA INFANTIL
domingo, 13 de septiembre de 2009
Com es juga?
-CARACTERÍSTIQUES.
El handbol el juguen dos equips formats per 12 jugadors. Dels quals en juguen 6 + 1 porter que es poden anar canviant.
Es juga amb la mà.
L'objectiu del joc es introduir la pilota a la porteria de l'equip contrari.
-INSTALACIONS I EQUIPAMENT.
Aquesta es una pista oficial de handbol amb totes les seves limitacions:
La pista pot variar entre 30 i 50 m de llarg i 15 i 25 m d'ampla. Consta de dues areas de porteria i una àrea de joc. Hi ha dos tipus d'àrea: las més llarges són las de les bandes i las més curtes són les de gol. Hi hauria d'haver un pasadís de seguretat al voltant de les línies de banda de 1 metre d'ample i de 2 darrere de les porteríes. La portería tindrà que estar situada en el centre de la línia de gol i fixada al terra. Les porteríes tenen que tenir 2 m d'alt i 3 m d'ample. El pal te que ser de 8 cm d'ample. Davant de cada portería i te que haver una àrea. 3 m de llarg desde el centre de la portería, te que estar separada de la línia de banda 3 m. La línia de cop franc estarà separada de la portería 9 m. La línia de 7 m es la de penalti i medeix 1 m de llarg. També hi ha una línia de cambi, que es un segment de la línia de banda.
-EQUIPS I PARTICIPANTS.
En el handbol hi ha dos equips compost per un màxim de 12 jugadors dels quals en juguen 6 i 1 porter. Es poden produir tots els canvis que es vulguin. La vestimenta te que ser uniforme. No es poden portar ni anells ni penjolls perquè es podrien fer mal si els estiressin. I ha d'haver un porter a cada porteria en tot moment. Els oficials també tenen que estar inscrits a l'acte. Si un jugador no està autoritzat per jugar el partit i entrà en el terreny de joc l'àrbitre assenyalarà un cop franc en contra del seu equip i la descalificació del mateix. Es poden fer els canvis que es vulguin durant el partit sense avisar a l'anotador-cronometrador. Si durant el canvi el jugador mostra una actitud antiesportiva o agressiva el jugador serà descalificat. Si un jugador entra en el terreny de joc indevidament el seu equip tindrà que fer que un jugador surti del terreny de joc i l'equip quedi amb un jugador menys durant dos minuts. Seria la mateixa sanció si un jugador sancionat entra en el terreny de joc sense que hagi acabat la seva exclusió. La seva vestimenta es te que poder distingir clarament de la de l'equip contrari. Si un jugador no compleix alguna de les normes no està autoritzat per jugar. El porter dins de l'àrea pot tocar la pilota amb tot el cos si es per fer alguna intervenció però no si la pilota està parada. Els jugadors de camp no poden entrar dins de l'àrea. El porter tampoc pot posar amb perill a cap jugador de l'equip contrari.
-TEMPS DE JOC.
Un partit dura 60 minuts dividit en dos parts de 30 minuts. La pròrroga dura dos temps de 5 minuts. Els equips tenen dret a un temps mort d'un minut pet temps de joc.
-VIOLACIONS.
Una de les principals violacions son els passos que es quan es corre sense botar. El joc passiu, es quan es van fent pases i pases sense intentar llançar a porteria.
Hi ha una sèrie de punts pels quals es tindria que pitar una falta sancionada:
* Els canvis antirreglamentaris.
* Les faltes al porter.
* Quan un jugador de camp entra a l'àrea.
* El comportament antirreglamentari amb el contrari.
* Saque de porteria, de banda o de centre incorrecte.
* Interrupció voluntaria del joc.
* Actitud antiesportiva.
* Agressió.
-GESTOS TÈCNICS.
Finta: dribling que serveix per deixar enrere el contrari.
Tir: acció per intentar realitzar un gol.
Bot: acció necessària per poder avançar.
Pase: es pot realitzar de qualsevol manera.
Desplaçament: són els canvis de lloc que realitza un jugador.
El handbol el juguen dos equips formats per 12 jugadors. Dels quals en juguen 6 + 1 porter que es poden anar canviant.
Es juga amb la mà.
L'objectiu del joc es introduir la pilota a la porteria de l'equip contrari.
-INSTALACIONS I EQUIPAMENT.
Aquesta es una pista oficial de handbol amb totes les seves limitacions:
La pista pot variar entre 30 i 50 m de llarg i 15 i 25 m d'ampla. Consta de dues areas de porteria i una àrea de joc. Hi ha dos tipus d'àrea: las més llarges són las de les bandes i las més curtes són les de gol. Hi hauria d'haver un pasadís de seguretat al voltant de les línies de banda de 1 metre d'ample i de 2 darrere de les porteríes. La portería tindrà que estar situada en el centre de la línia de gol i fixada al terra. Les porteríes tenen que tenir 2 m d'alt i 3 m d'ample. El pal te que ser de 8 cm d'ample. Davant de cada portería i te que haver una àrea. 3 m de llarg desde el centre de la portería, te que estar separada de la línia de banda 3 m. La línia de cop franc estarà separada de la portería 9 m. La línia de 7 m es la de penalti i medeix 1 m de llarg. També hi ha una línia de cambi, que es un segment de la línia de banda.
-EQUIPS I PARTICIPANTS.
En el handbol hi ha dos equips compost per un màxim de 12 jugadors dels quals en juguen 6 i 1 porter. Es poden produir tots els canvis que es vulguin. La vestimenta te que ser uniforme. No es poden portar ni anells ni penjolls perquè es podrien fer mal si els estiressin. I ha d'haver un porter a cada porteria en tot moment. Els oficials també tenen que estar inscrits a l'acte. Si un jugador no està autoritzat per jugar el partit i entrà en el terreny de joc l'àrbitre assenyalarà un cop franc en contra del seu equip i la descalificació del mateix. Es poden fer els canvis que es vulguin durant el partit sense avisar a l'anotador-cronometrador. Si durant el canvi el jugador mostra una actitud antiesportiva o agressiva el jugador serà descalificat. Si un jugador entra en el terreny de joc indevidament el seu equip tindrà que fer que un jugador surti del terreny de joc i l'equip quedi amb un jugador menys durant dos minuts. Seria la mateixa sanció si un jugador sancionat entra en el terreny de joc sense que hagi acabat la seva exclusió. La seva vestimenta es te que poder distingir clarament de la de l'equip contrari. Si un jugador no compleix alguna de les normes no està autoritzat per jugar. El porter dins de l'àrea pot tocar la pilota amb tot el cos si es per fer alguna intervenció però no si la pilota està parada. Els jugadors de camp no poden entrar dins de l'àrea. El porter tampoc pot posar amb perill a cap jugador de l'equip contrari.
-TEMPS DE JOC.
Un partit dura 60 minuts dividit en dos parts de 30 minuts. La pròrroga dura dos temps de 5 minuts. Els equips tenen dret a un temps mort d'un minut pet temps de joc.
-VIOLACIONS.
Una de les principals violacions son els passos que es quan es corre sense botar. El joc passiu, es quan es van fent pases i pases sense intentar llançar a porteria.
Hi ha una sèrie de punts pels quals es tindria que pitar una falta sancionada:
* Els canvis antirreglamentaris.
* Les faltes al porter.
* Quan un jugador de camp entra a l'àrea.
* El comportament antirreglamentari amb el contrari.
* Saque de porteria, de banda o de centre incorrecte.
* Interrupció voluntaria del joc.
* Actitud antiesportiva.
* Agressió.
-GESTOS TÈCNICS.
Finta: dribling que serveix per deixar enrere el contrari.
Tir: acció per intentar realitzar un gol.
Bot: acció necessària per poder avançar.
Pase: es pot realitzar de qualsevol manera.
Desplaçament: són els canvis de lloc que realitza un jugador.
miércoles, 3 de junio de 2009
ÍNDEX
Avui penjo l'índex definitiu del treball.
ÍNDEX
1. Introducció
2. Orígens de l’handbol
2.1. Història
2.2. Com es juga ?
3. L’handbol a Catalunya
3.1. Orígens
3.2. Clubs
3.3. Competicions
3.4. Jugadors
3.5. Federació
3.6. L’handbol a Girona
3.7. Estadístiques
4. L’handbol a Sarrià de Ter
5. Conclusions
6. Bibliografia
ÍNDEX
1. Introducció
2. Orígens de l’handbol
2.1. Història
2.2. Com es juga ?
3. L’handbol a Catalunya
3.1. Orígens
3.2. Clubs
3.3. Competicions
3.4. Jugadors
3.5. Federació
3.6. L’handbol a Girona
3.7. Estadístiques
4. L’handbol a Sarrià de Ter
5. Conclusions
6. Bibliografia
miércoles, 29 de abril de 2009
ORIGENS DE L'HANDBOL
Tot i que popularment l'handbol és un esport de creació recent, i que els primers coneixements que se'n tenen a la península daten de finals dels anys 20 o principis del 30 en el marc de esferes militars, Homer ja descriu a l'Odissea un joc de pilota amb mà anomenat joc d'Ucraïna. També a l'edat mitjana els jocs de pilota eren habituals a la cort, tot i que no gaudien, encara de cap reglamentació.
Es podria dir que la practica de jugar amb la pilota i les mans, de manera estesa com a esport, data del segle XIX, quan es va popularitzar entre els gimnastes com a complement del seu entrenament. Molts documents apunten com a precursors de l'actual handbol el raffballspied de Konrad Koch, el hazena txec o el haandbol danès.
El naixement d'aquesta disciplina esportiva com a tal té, però, dues versions. Una n'atribueix la paternitat al professor berlinès d'educació física Max Heiser, que en la recerca d'un joc que divertís als seus alumnes a l'Alemanya de la postguerra va idear un sistema de fer gols amb la mà en una porteria. Posteriorment, el seu compatriota Carl Schelen inventà un joc i l'anomenà hanbal; un joc amb les regles idèntiques al futbol, però amb la diferència que es jugava també amb les mans. L'altra versió també força estesa de l'origen de l'handbol és la que en situa el naixement a l'Uruguai ideat pel professor d'educació física Antonio Valeta, pare també d'altres jocs de pilota. Conegut popularment com a balón, va començar a ser molt practicat el 1916 i dos anys més tard se'n disputava el primer partit oficial a l'estadi de Montevideo.
La introducció de l'handbol en territori espanyol ha seguit el mateix camí que en altres llocs. Primer es va donar a conèixer l'handbol a onze, és a dir, amb onze jugadors, com a derivació del futbol, però finalment la versió de set jugadors va anar consolidant-se. La federació Espanyol d'Handbol va néixer l'any 1941 i la temporada 1942-43 es va celebrar el primer campionat d'Espanya.
L'handbol a Sarrià de Ter
Avui començo aquest blog, relacionat amb el meu treball de recerca que tracta sobre l'handbol al poble de Sarrià de Ter ( Girona ).
Anire actualitzant aquest blog regularment i hi aniré penjant part de la informació tractada en el treball.
Anire actualitzant aquest blog regularment i hi aniré penjant part de la informació tractada en el treball.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)