Origens de l'handbol a Catalunya

A Catalunya, l'handbol no va aparèixer fins després de la Guerra Civil.
A Barcelona el va voler presentar el Regimiento Alcántara l'any 1928, al camp de joc del Reial Club Esportiu Espanyol; però no va ser fins 1941 que el Frente de Juventudes de Barcelona va demanar a Toledo reglaments i material esportiu per incorporar l'handbol a les seves activitats esportives. Entre els afiliats d'aquella organització es formaren diferents equips, els quals disputarien de seguida un breu torneig, amb la finalitat de designar la selecció que havia de representar la província en els primers campionats d'Espanya de el Frente de Juventudes . Al 1941 es va fundar la Federación Española de Balonmano i al 1942 la Federación Regional de Cataluña .
Es van muntar cursets de captació, dels quals es van inscriure alguns equips.
El primer partit internacional de l'handbol català va ser el 12 de juny de 1947 entre la selecció de Barcelona contra la de Lisboa. Els portuguesos van guanyar per 2 a 1.
En la temporada 1947-48 van arribar els primers estrangers a Catalunya, concretament a Barcelona; com també el primer contacte internacional entre clubs. El UD Sants va portar un equip de primera divisió suís: el TV Unterstrasse.
El 19 de març de 1949 es va disputar el primer partit internacional de la selecció espanyola a onze que la enfrontava contra la selecció francesa. Va ser la primera victòria amb el resultat de 3 a 1. El 1955 es van crear les Federacions Provincials de Catalunya. Cada una de les Federacions actuaven independentment les unes de les altres. El president de la Federació era escollit entre els diferents equips de la província i amb el vist i plau del Consejo Superior de Deportes .
Després de diferents i breus tornejos, es van disputar els primers campionats de Catalunya durant els mesos de febrer i març de 1951. El campió va ser el CF Badalona, i el subcampió l'UA Sant Gervasi. Tots dos equips van anar a Madrid a jugar el campionat d'Espanya, a mitjan març. Els equips de Madrid disposaven de més pistes, i encara que molts eren frontons de pilota basca, superaven les possibilitats de les catalanes, cenyides, a l'antic Pavelló de la Gran Via de Barcelona, avui canòdrom. En aquest primer campionat d'Espanya, el Sant Gervasi va ser eliminat pel San Fernando de Madrid per 7 a 3, com per al CF Badalona, eliminat pel mateix equip per 8 a 6. La final fou guanyada per l'Atlético de Madrid, en superar al San Fernando per 13 a 3. En 1958, es comptava a Catalunya amb vuitanta equips, repartits en tres categories. Les competicions internacionals, en terreny del set, van portar un esdeveniment nou: la primera Copa d'Europa entre ciutats, organitzada per la federació francesa i patrocinada pel diari esportiu L'Equipe . Barcelona fou la ciutat escollida. Praga va ser la guanyadora del torneig.
De totes formes encara seguien les competicions d'onze. La selecció provincial de Barcelona, en 1958, havia d'anar a jugar a Vigo per jugar contra el Traviesas; però la Federació Provincial de Barcelona no va rebre cap ajuda de la Federación Española , i per tant, per manca de recursos econòmics va dir que no hi anava. Aleshores, directius de la Federació van anar a Madrid i van esbrinar que la Federación no donava cap subvenció a les Federacions de l'Estat. Va ser des de les hores quan totes les Federacions van rebre ajuts, concretament la de Barcelona va ser de 50.000 pessetes, que en aquella època era la màxima quantitat ja que era la federació provincial amb més fitxes. Finalment, els catalans van guanyar el sector per disputar el Campionat d'Espanya a onze a Saragossa. La selecció de Barcelona va quedar segona després de perdre amb la selecció madrilenya.
Entre 1959/63 va ser el president provincial de Barcelona, Juan Peira Seris, procedent del món de l'hoquei i la seu es va canviar al carrer Mallorca número 242. En 1960, el FC Barcelona va guanyar el seu darrer partit de la modalitat d'onze en Vigo contra el Traviesas per 11-8. Des de 1961 i 1963 no es va jugar la lliga d'Honor perquè la Federación Española no podia pagar els costos de la Lliga. S'estava produint el canvi transitori d'equips amaters a professionals. Clubs com el FC Barcelona o el C.B. Calpisa d'Alacant pagaven uns sous als seus jugadors que els permitia viure de l'handbol. A partir de la temporada 1963/64 els equips eren tots professionals i de set. Des d'aquell moment la Federación , només, s'encarregava de subvencionar els campionats de les diferents categories i de les seleccions estatals. L'últim partit oficial d'onze pel títol nacional el va guanyar el BM. Granollers al derrotar al Sabadell en la temporada 1960/61.

Els motius d'aquest canvi a l'handbol són diversos. Per una banda el camp. Els equips d'onze necessitaven un camp de fútbol per jugar. Els de set tan sols necessitaven un frontó. Els espectadors d'handbol veien que era més emocionant, havia més gols i era un joc més ràpid en un terreny més petit. Per tant no calia tants jugadors. Per l'altre, el set tenia més aficionats que l'onze i no tenien una plantilla tan nombrosa. Per això, clubs tan forts com el Barcelona o el Granollers es van plantejar, per potenciar l'handbol, reconvertir l'onze al set pagant als jugadors. A la Federación no li va agradar el canvi d'amater a professional perquè perdia el control sobre els clubs ja que no podia pagar les fitxes dels jugadors.
Des de les hores, els presidents són escollits entre els clubs, un representant dels entrenadors, un dels àrbitres i un altre dels jugadors de tota Catalunya. Els presidents de la FCH han sigut, Joan Casellas i Xirgu des de 1982 a 1988; Josep Mª Mesalles i Matas des de 1988 a 1992; i des de les hores Jaume Conejero i Romagosa.
Un altre aspecte important, és la promoció i recolzament que fa la Federació perquè les seleccions catalanes puguin participar en les competicions oficials internacionals. L'últim precedent del combinat català d'handbol va ser un doble enfrontament amb Iugoslàvia la temporada 1985-86. Catorze anys s'ha trigat per veure jugar a la selecció catalana d'handbol. El 4 de gener de 2000 es va enfrontar, al Palau Olímpic de Granollers, a Suècia, campiona del món i d'Europa. L'equip escandinau va jugar amb totes les seves entrelles, inclosos els quatre jugadors que militen a la Lliga ASOBAL espanyola: Thomas Svensson, del Barça; Thomas Sivertsson i Ljubomir Vranjes, del Granollers; i Peter Gentzel, del Caja Cantabria. El resultat final va ser de 30 a 28 a favor dels catalans. I es que davant seu van tenir una selecció de qualitat dirigida per Valero Rivera, entrenador del FC Barcelona, considerat actualment un dels millores tècnics del món gràcies als cinquanta-cinc títols nacionals i internacionals.